Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Nous números de revistes sobre economia de la cultura, consum i indústries culturals

Ja podeu consultar els últims números de les revistes: «Poetics» (Vol. 41, n. 4, agost 2013) on s’analitza el consum d’alta cultura a Europa en relació a la riquesa del país, la mobilitat i el finançament cultural, o els diversos tipus de participació cívica en l’acció cultural, entre d’altres temes; «Journal of cultural economics» (Vol. 37, n. 3, 2013) amb estudis sobre l’impacte de la digitalització de les companyies discogràfiques franceses i sobre com influeix en la taquilla la modalitat d’alliberament de pel·lícules que aplica Hollywood a cada país, i «Journal of cultural economy» (Vol. 6, n. 3, agost 2013) que presenta algunes de les últimes tendències en tècniques científiques i socials per investigar i intervenir en la realitat social actual.

Llibre Blanc de la Cultura al Penedès

Institut d’Estudis Penedesencs

El Llibre Blanc de la Cultura al Penedès, elaborat per l'Institut d'Estudis Penedesencs amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i la Fundació Obra Social de Caixa Penedès, fa una diagnosi de la situació de la cultura a les comarques de l'Alt, Baix Penedès i Garraf.

L'estudi constata que existeix acció cultural a qualsevol racó del Penedès gràcies a unes 600 entitats que treballen arreu del territori, amb un pes molt important del món associatiu i una llarga tradició d'ateneus, societats i corals, entre altres.

Pla d'Acció Cultural de la Llagosta

La Diputació de Barcelona ha lliurat a l'Ajuntament de la Llagosta el «Pla d'Acció Cultural» del municipi per donar resposta a la petició d'assessorament formulada pel consistori.

Aquest pla, elaborat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), és l'instrument que guiarà la vida cultural del municipi durant els propers anys. Es tracta d'un document operatiu que ha de convertir-se en un dels principals referents tant per als responsables polítics i tècnics, com per als agents culturals.

Els beneficis de l’educació artística i cultural

Hill Strategies Research | Arts research monitor, Volume 12, Issue 5, September 2013

L’últim numero de «Arts Research Monitor» presenta diversos informes sobre l’educació artística i cultural. S'hi inclouen dos estudis publicats als Estats Units sobre els avantatges de l’educació artística i de l’educació musical en els infants, un estudi canadenc sobre la relació entre la formació musical i les capacitats lectores, una enquesta realitzada al Quebec sobre les pràctiques culturals dels infants i com els influeixen els hàbits culturals dels seus pares i, per acabar, un informe canadenc sobre el valor en el mercat laboral dels estudis superiors.

Estrategias culturales en la renovación de las ciudades.

Aquesta obra inclou reflexions i experiències sobre el paper de la cultura en la gestió dels governs municipals i de les ciutats en el context iberoamericà. S’hi inclou casos de recuperació de cascs històrics i  la construcció de ciutadania en l’espai amb la finalitat de facilitar la convivència i enfortir el teixit social. El llibre recull onze ponències del seminari ‘Intervenciones culturales en la renovación de las ciudades’ celebrat a la ciutat de Chacao l’any 2008, que va comptar amb representants d’Argentina, Brasil, Colòmbia, Xile, Espanya, Mèxic, Perú i Veneçuela.

Piano vivent: Vine a l'òpera!

Us presentem Le Piano Vivant, una iniciativa del Festival d’Òpera del Quebec per apropar l’òpera a la gent del carrer i intentar atreure-la als seus recitals.   

See video

Com explicar Catalunya a una llebre morta

 A*DESK  |   A*MAGAZINE #105 setembre de 2013

«A l’A*DESK tenim pocs principis. I aquests pocs principis en els que creiem són molt bàsics. Creiem en la capacitat transformadora i crítica dels individus. Creiem en una cultura lliure que traspassa fronteres. I ens agrada recordar aquell lema dadaista que proposava cagar-se en colors en les banderes de tots els consolats. Més enllà dels principis, no ens agrada pecar d’un excés d’ingenuïtat. Tampoc creiem que els processos culturals estiguin al marge de les realitats socials i polítiques. Dit d’una altra manera, si la pràctica artística i cultural té algun sentit, és aconseguint treure-la del seu capficament. Un capficament que en moltes ocasions és auto-protector, que malgrat els discursos benintencionats social i políticament busca un refugi en el qual trobar bon resguard. I és un capficament que amaga complicitat amb les dinàmiques del mercat en el tardo-capitalisme i amb les polítiques que regeixen l’actual neo-conservadurisme. Per això de vegades ens dóna per voler pensar des de la cultura i l’art alguns processos polítics i socials concrets, actuals, que afecten les nostres vides de manera explícita o que podem sentir en mitjans de comunicació i davant els quals la cultura sembla emmudida.» (Editorial)

Tributación de la cultura. Beneficios fiscales al sector cultural

Us presentem aquest llibre que recull la normativa tributària estatal que afecta al sector cultural (patrimoni històric, arxius i biblioteques, audiovisual i multimèdia, llibre i edició, arts plàstiques i arts escèniques). Contempla les singularitats que la normativa tributària estatal reconeix a aquest sector i que suposen un incentiu o estímul econòmic a la cultura a través de la via fiscal. Incorpora totes les modificacions recents, en particular en l’IVA, que afecten al sector cultural.

Los bienes comunes: cultura y práctica de lo común

Documentación social, núm. 165 (abril-juny 2012)

Monogràfic de la revista «Documentación social» dedicat a analitzar els anomenats béns comuns, commons o procomú. Un concepte que, com ens assenyala el coordinador d’aquest número, Imanol Zubero, en l’article “De los ‘comunales’ a los ‘commons’: la peripecia teórica de una práctica ancestral cargada de futuro”, fa referència a una pràctica tradicional estesa per tot el planeta, que han renovat i reforçat en els últims anys tant els moviments antiglobalització, a través de la seva lluita contra la mercantilització del món, com els col·lectius que reivindiquen el coneixement i la cultura lliure.

Dossier - Cultura en temps de crisi

Josep Pujol, Alfons Martinell, Josep Pastells, Jordi Camps, Íngrid Pujol | Revista de Girona, núm. 272 (maig-juny 2012)

Aquest dossier pretén mostrar un ventall de possibilitats de supervivència de certes iniciatives culturals, ara i aquí, sense que hi aparegui excessives vegades la paraula crisi. Obre el dossier Alfons Martinell amb la contribució 'Crisi, gestió cultural i coneixement', en què ens recorda el valor de la cultura no només com a bé bàsic sinó també com a inversió necessària per part de l’administració, una inversió que ens ha de retornar amb escreix.