Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Canviar o canviar

Post de Juan Insua, Cap de projectes del CCCB LAB.

Fa poc més de cinc anys, les tecnologies digitals col·laboratives nascudes en el si d’aquest univers en expansió que coneixem com a Internet (o La Xarxa), eren encara una terra incognita per a la gestió cultural. La resposta inicial davant l’adveniment de les anomenades «xarxes socials» va ser la indiferència, com si es tractés d’un fenomen passatger que només afectava el món virtual. La primera reacció va tenir lloc als departaments de premsa i comunicació, que van incorporar una generació de joves professionals coneixedors de les noves eines. Myspace, Twitter, Facebook, You Tube, Flickr, Vimeo, Pinterest, Google Plus, etc., van començar a incloure’s en els llocs web de les institucions culturals, alhora que es produïa una fase de resistència pròpia de qualsevol procés de canvi que amenaci el modus operandi establert.

Mites al voltant de la innovació a les organitzacions

Richard Evans | GIA Reader, Vol 24, No 3 (Fall 2013) 

Article  interessant on Richard Evans reflexiona sobre la innovació a les organitzacions i tracta d’aportar idees perquè les donacions i subvencions puguin afavorir-la de manera més efectiva. Defensa que la innovació és un conjunt de capacitats que les organitzacions han d’aprendre i implementar-les, així com la disciplina més poderosa que ha irromput en el sector cultural des de l’aparició de la planificació estratègica en els anys 70. Destaquem algunes de les idees que aporta l’autor, com per exemple, perquè les organitzacions puguin actuar d’una manera innovadora de cara a l’exterior cal primer que renovin la seva gestió i funcionament intern; que les subvencions i ajuts tradicionals no garanteixen ni faciliten l’aprenentatge adaptatiu ni el canvi organitzatiu, o que cal assumir que la innovació és un procés en el qual l'experimentació i l’error constructiu són essencials per aprendre i avançar.   

Le poids économique direct de la culture

Yves Jauneau | Culture chiffres  2013-3 | Département des Études, de la  Prospective et des Statistiques  (DEPS)

En 2011, les branches culturelles totalisent une production de 85 milliards d’euros et une valeur ajoutée de 40 milliards d’euros. La production culturelle se partage entre une partie marchande (69 milliards d’euros), issue de la vente des biens et services culturels des entreprises, et une partie non marchande (16 milliards d’euros), qui correspond, par convention, aux coûts de production des administrations, établissements publics et associations dans le domaine culturel.

#cultura18: Financiación de la cultura: ¿pública, privada o mixta? Storify

Debate abierto que se celebra todos los lunes en Twitter bajo el hashtag #cultura18 de 18:00 a 19:00 h., hora peninsular española. Fecha: 14 de octubre de 2013

Clica en aquest enllaç : Storify

Foundation Grants to Arts and Culture, 2011 A One-year Snapshot

Foundation Grants to Arts and Culture, 2011 A One-year Snapshot

Steven Lawrence, Reina Mukai | GIA Reader, Vol 24, No 3 (Fall 2013)

Giving by US foundations rose nearly 7 percent to a record $49 billion in 2011. After adjusting for inflation, however, foundation giving remained below the peak level reported in 2008. Despite continued economic volatility, many foundations appeared to have settled into a “new normal” of budget stability or modest annual increases in support combined with continued caution about making large, multiyear commitments.

Apunts #23

Diagnosi de la cultura a Barcelona 2012: La crisi de finançament (2)*. Lluís Bonet i Agustí. Bloc de Lluís Bonet i Agustí

La parábola del "jardin des tuileries"

Tres principios económicos que justifican la inversión pública en cultura  ¿Por qué el estado Francés invierte en la Cultura?

See video

El museo abre sus puertas a la experiencia sensorial: pantallas de inmersión audiovisual realista

Basilio Pueo Ortega, Manuel Sánchez Cid | Telos: Cuadernos de comunicación e innovación, núm. 94, (2013), p. 88-100

Resumen En este artículo se propone el uso de pantallas audiovisuales que combinan sistemas de audio envolvente y vídeo vanguardistas para crear entornos inmersivos de alto realismo en museos. Esta experiencia sensorial puede ser la característica distintiva del museo que le permita llegar a un público más extenso.

Empresas de base cultural y creativa: identificación y clasificación de sus factires críticos de desempeño

Paola Podestá, María Cristina Hernández | Tec Empresarial, Vol. 6, núm. 2, (2012), p.17-27

Resumen El sector de las industrias culturales y creativas ha venido generando un interés creciente en la economía productiva; es por esto que la relación entre economía y cultura ocupa hoy un lugar predominante, especialmente por las altas inversiones que esta industria requiere, aunadas a las significativas ganancias que reporta. Este artículo es el resultado de un estudio realizado por la Universidad EAFIT sobre el mencionado sector, y responde a la necesidad de conocer mejor el emprendimiento en industrias que se caracterizan por conjugar la creatividad y la cultura.

2013 National Arts Index

Roland J. Kushner, Randy Cohen | Americans for the arts

The 2013 National Arts Index by Americans for the Arts delivers a 2011 score of the health and vitality of the arts in the U.S. This year’s report provides the fullest picture yet of the impact of the Great Recession on the arts—before, during, and after.

  • The National Arts Index score effectively leveled-off in 2011 at 97.0, down just a fraction from a revised 2010 score of 97.2.
  • The impact of the Great Recession of 2008-09 on the arts were swift and measurable: the two-year drop from 2007-09 far exceeded the five-year gains made between 2002 and 2007 (-5.4 percent vs. +3.6 percent, respectively).