Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Els Hàbits i les Pràctiques Culturals a l'Espanya del 2019

Quanta gent escolta música o va al cinema sovint o quines franges d'edat assisteixen més al teatre? L'Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya entre 2018-2019, compta amb el conjunt de la població a partir de 15 anys, per donar resposta a aquest tipus de preguntes sobre les pràctiques culturals més o menys habituals. La finalitat del projecte és múltiple: d'una banda, avaluar l'evolució dels principals indicadors relatius als hàbits i pràctiques culturals; i, d'altra, aprofundir en altres aspectes rellevants en l'àmbit cultural, sobretot pel que fa als consums culturals.

Fer tangible allò intangible: mesurar l’impacte social dels ateneus

Departament de Cultura | Generalitat de Catalunya

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya conjuntament amb BCF Consultors ha elaborat una eina molt valuosa pels ateneus de tot el territori català. La nova eina té com a finalitat principal mesurar les conseqüències de la interacció social de l’equipament i conèixer com contribueix l’entitat amb canvis positiu pel seu entorn, és a dir, s’ocupa de mesurar l’impactesocial dels ateneus. En aquest sentit trobareu a Interacció, una altra metodologia per a l’estudi dels impactes de la cultura, publicat pel CERC, que posa el focus en els esdeveniments culturals. En qualsevol cas, aquestes interaccions de caire social acostumen a ser intangibles, i la voluntat d’aquesta eina és poder tangibilitzar-los per poder mesurar-los. S’han exclòs altres impactes com l’econòmic o el cultural, centrant-se en l’àmbit social.

Tastet de bones pràctiques

Leonardo Díaz Echenique, Eva Gómez Collell, Sergi Ricart Giraldo | Fundació Carles Pi i Sunyer d’estudis autonòmics i locals i  Federació de Municipis de Catalunya

Identificar una necessitat, dissenyar una activitat al respecte, definir el nostre públic i posar-la en marxa. I després? Tots sabem que el període d’avaluació és tant o més important que el projecte en sí, perquè ens ajuda a reflexionar sobre els seus punts forts i febles, a proposar millores i, en definitiva, a no cometre els mateixos errors de cara a una futura edició. Sovint, però, la falta de temps i de recursos acaba guanyant el pols a aquesta etapa final de conclusió i valoració i, en un obrir i tancar d’ulls, ha passat tot el curs i cal centrar els esforços en preparar la nova programació. Aquest és el dia a dia de molts equipaments culturals.
 

Si moltes vegades hem de fer mans i mànigues per dedicar una estona a l’avaluació dels nostres propis projectes, el fet de comparar-nos amb d’altres iniciatives per seguir creixent i aprenent es converteix en una tasca, si bé enriquidora i constructiva, pràcticament inabastable.

Pla d'Acció Cultural de Sant Celoni i la Batllòria

El  Pla  d’Acció  Cultural  de  Sant  Celoni  s’ha  d’entendre  com  l’instrument  que guiarà  la  vida  cultural  del  municipi  durant  els  propers  anys.  Es  tracta  d’un document operatiu que ha de convertir-se en un dels principals referents tant pels responsables polítics i tècnics de l’Ajuntament, com per les empreses i professionals del sector privat, les entitats i associacions culturals i el conjunt de la ciutadania. 

Literatura i literatura de dones

Avui en dia,  encara hi ha tot un món que continua creient-se que existeix una cosa que s’anomena «literatura de dones» mentre que tots els llibres que no estan escrits per persones que són dones s’anomenen simplement literatura. No en tinc cap dubte, la literatura escrita per les dones es rebuda com un producte només per a dones. Una gran majoria de les escriptores són tractades amb condescendència i com una quota. I és que les escriptores no gaudeixen dels mateixos mecanismes de promoció dels homes.

Fonaments culturals per a la construcció nacional

Andreu Ramis Puig-gròs | Lleonard Muntaner Editor i Institut d’Estudis Baleàrics

Festa major amb danses i cançons populars, imatges de cartró o rituals de celebració, esdevenen referents comuns, ja siguin ancestrals o actuals. La cultura popular, pel fet precisament de ser popular, sempre ha anat molt lligada a un col·lectiu i a la seva gent, i per tant a uns sentiments de pertinença que han sigut durant molt de temps principals elements de cohesió. Durant més d'un segle, els estudiosos de la cultura popular han estat protagonistes de la recuperació de la identitat dels pobles, fins i tot quan els règims totalitaris ho han posat més difícil.

Recórrer la història per entendre la contemporaneïtat

Juan Albarrán | Producciones de Arte y Pensamiento

Seguint una lògica historiogràfica, el llibre «Disputas sobre lo contemporáneo» de Juan Albarrán reuneix diverses opinions, discursos, creacions i idees que permeten entendre d’on sorgeix el que entenem per contemporaneïtat actualment. Tot i seguir uns moments històrics concrets posicionats en una linealitat temporal per tal d’acotar l’art espanyol entre l’antifranquisme i la postmodernitat, alerta que en cap cas aquests moments pretenen marcar un inici i un final del relat, sino obrir noves mirades que permetin tensionar discursos i contraposar-los.

Jornada de models d'innovació a biblioteques

Des de fa uns anys i arran de l’aparició i la consolidació d’internet i les TIC, les biblioteques estan assistint a un procés accelerat de transformació de molts dels valors i serveis que les han definides al llarg de la història. Les biblioteques s’estan reinventant i proporcionant accés a nous serveis i recursos més enllà del llibre, orientats fonamentalment a l’aprenentatge a través de l’augment de l’eficiència, l’eficàcia i la col·laboració. Podem concretar afirmant que les biblioteques, imbuïdes per l’esperit del concepte smart city, han d’integrar aquests tres aspectes essencials:

Doble o descafeïnat?

Alberto Santamaría | Siglo XXI

Poques vegades veurem una persona aficionada al cafè demanant-ne un de descafeïnat. Però malgrat la seva recent història (100 anys no són res si es comparen amb els més de set segles de l’ús del gra de cafè) s’ha fet un lloc dins del consum total, assolint el 10%. És aquesta una manera de diversificar (i augmentar) el tipus de consumidors? Alguns pensadors i crítics d’art consideren que ha passat quelcom semblant en el cas de l’art. Ara bé, quin és el preu a pagar perquè l’art i la cultura aconsegueixin més presència i popularitat a la nostra societat?

Resurrecció dels objectes

En qualsevol de nosaltres sorgeix la necessitat inevitable de vincular-nos a les coses, d'establir una connexió emotiva amb els objectes que observem i posseïm. Aquest desig icònic, aquesta pulsió objectual, ens fa intuir figures als núvols del cel i cares humanes a la carrosseria d’un cotxe, a les finestres i balcons dels edificis o formes que creiem verificables a les taques de florit de la paret.