blog de Centre d'Informació i Documentació

Homo sampler: tiempo y consumo en la Era Afterpop

Eloi Fernández Porta, escriptor i professor de Nous Llenguatges Literaris a la Universitat Pompeu Fabra, la seva prosa es troba carregada de la formació humanística coral on traspuen el ventall d'interessos i inquietuds que impregnen les línies d'investigació en les que ve treballant: teoria i estètica postmoderna; teoria de la narrativa breu de la segona meitat del segle xx; relacions entre el cinema i els còmics; o les aplicacions de la psicoanàlisi a la interpretació.<--break->Si amb Afterpop, considerat el millor llibre de l'any 2007 segons Quimera, Fernández Porta va instal·lar-se entre els autors de capçalera d'escriptors com Enric Vila-Matas, amb Homo Sampler continua desenvolupant la seva particular visió dels vectors que regeixen la dissolució dels pilars de la societat i cultura pop.

Seguint la preconització Benjaminian

Querido público: el espectador ante la participación: jugadores, usuarios, prosumers y fans

El dramaturg Ignasi Duarte  i el director Roger Bernat, un tàndem que renova les concepcions i els llenguatges del món del teatre contemporani amb muntatges i propostes teatrals àmpliament reconegudes com Rimuski  o Tot és perfecte, van editar aquest llibre que es presenta, publicat pel Centro PárragaCENDEAC, Elèctrica Producccions i amb el suport de la Fundación ICO.

Per a confeccionar els texts van comptar amb la participació de més d’una dotzena de col·laboradors de renom i de diferents disciplines, com Víctor Molina, Andrés Hispano, Jorge Luís Marzo, Pedro Soler, Manuel Delgado, Dídac P Lagarriga, Perejaume, José,Antonio Sánchez, Roger Páez i Blanch, Fernando Quesada, Roberto Fratini, Óscar Vilarroya i Timothy Mitchell, i va ser il·lustrat pel dibuixant Juanjo Sáez.

L’Estat del tercer sector cultural a Catalunya: el lideratge de les federacions, una visió qualitativa

Pau Mas, Agnès Pros | Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

El tercer sector es troba immers en un procés de transformació, propiciat pel canvi de valors que han patit i pateixen les societats actuals, la redefinició del què significa ser i actuar des del tercer sector i la situació financera i organitzativa de l’Administració pública.

Davant d’aquest fet i la manca d’informació al voltant del tercer sector cultural a Catalunya, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació encarregà, el passat 2008, a l’Ateneu Santcugatenc  l’elaboració d’un informe sobre l’estat del tercer sector cultural, emmarcat en el treball general que està duent a terme el Departament i que generarà tant dades quantitatives com qualitatives.

Cultural expression, creativity and innovation

Com evidencien els investigadors Helmut Anheier i Yudhishthir Raj Isar, el context globalitzador genera una nova via d’acció per la creativitat i la innovació de l’expressió cultural,  i proporciona els inputs bàsics de l'economia cultural actual, i sobretot de les indústries culturals i creatives. El predomini d’aquestes indústries en les polítiques i pràctiques culturals actuals ha transformat les condicions per a l'expressió cultural creativa en si mateixa.

Seguint l’esquema d’anàlisi multidisciplinar que caracteritzen les aportacions teòriques dels volums de la sèrie The cultures and globalization series, en aquesta ocasió es busca mostrar la relació simbiòtica que existeix  entre expressió cultural, creativitat, innovació i globalització, i la importància que han pres en el discurs cultural actual.

Pràctiques creatives i participació en els nous mèdia

Elisenda Ardévol Piera, Antoni Roig, Edgar Gómez Cruz, | Quaderns del CAC. Núm. 34 (2010)

L’apropiació per part de la ciutadania de les tecnologies de producció i difusió audiovisuals ha revolucionat la producció cultural  al redefinir les complexes relacions entre els mitjans de comunicació, les indústries i les audiències. 

La digitalització de les tecnologies audiovisuals, conjuntament amb la popularització d’internet, l’extensió de la banda ampla i de la telefonia mòbil ha suposat una revolució en la producció cultural, alterant el “circuit de la cultura” establert dins d’un sistema de comunicació de masses on els papers de producció i consum cultural estaven delimitats clarament i on la producció professional disposava d’uns circuits de regulació i distribució ben diferenciats de la producció domèstica i amateur.

La Creatividad de la multitud conectada y el sentido del arte en el contexto de la Web 2.0

Juan Martín Prada | Estudios visuales. Núm. 5, 2008

Juan Martín Prada, actual director de la plataforma Inclusiva-net de Medialab-Prado, analitza els efectes socials, econòmics i polítics que la segona època de la xarxa d’internet té o pot arribar a tenir, potencialment. Planteja les conseqüències que aquestes transformacions tenen en l’àmbit de la creació artística visual generant una augment de lo “amateur”. On tothom pot ser productor i distribuïdor de materials visuals i audiovisuals generant un procés de socialització de les pràctiques creatives. Aquest fet desdibuixa la diferència entre productors i consumidors; o fins i tot els fa coincidents com a prosumidors, terme encunyat per Alvin Toffler en el llibre de 1980 'The Third Wave' ('La Tercera ola', Plaza & Janés, 1984).

Los Cuatro entornos del procomún

Antonio Lafuente | Archipiélago: cuadernos de crítica de la cultura. Núm. 77-78 (2007)

Aquest article és un text clar que comprèn l’immensa complexitat que té el concepte de procomú. On ens planteja la necessitat d’obrir un debat sobre quins àmbits de la cultura poden o no privatitzar-se. Antonio Lafuente (Granada) és investigador del Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CSIC) a l’àrea d’estudis de la ciència. Investiga la relació entre la tecnologia i el procomú, així com entre els nous i els vells patrimonis. L’interès pels béns comuns l’han portat a estudiar els problemes que planteja l’expansió dels drets de propietat intel·lectual a la ciència. És editor del bloc tecnocidanos. El seu darrer llibre és 'El carnaval de la tecnociencia' (Madrid: Gadir, 2007).

Estética digital: sintopía del arte, la ciencia y la tecnología

A partir de les profundes transformacions que les noves tecnologies han generat en els processos creatius i en l’estètica artística Claudia Giannetti ens ofereix unes pautes per aproximar-nos i entendre els nous paradigmes estètics de l’Art Electrònic, o Mèdia Art (com prefereix anomenar-lo). Claudia Giannetti és especialista en Mèdia Art (Doctora en Historia de l’Art per la UB en l’especialitat d’Estètica Digital) i comissaria d’exposicions. Des de setembre de 2009 és Profesora Catedràtica convidada de la Universidad de Évora (Portugal), Facultat d’Arts Visuals. Va ser directora del Media Centre d'Art i Disseny (1998-2007) d’ESDI de Sabadell.

La Cultura en plural / Michel de Certeau

Michel de Certeau, antròpoleg i historiador, va ser i és un pensador que ha influït internacionalment els estudis culturals, especialment aquells referits a la vida quotidiana, la societat de consum i els usos mediàticoculturals. Entre les seves obres destaquen 'L'invention du quotidien' ('La invención de lo cotidiano', Universidad Iberoamericana, 1999) i la 'Cultura en plural'. En aquesta última es centra en l'anàlisi de l'usuari o preceptor dels productes culturals, on no se'l concep com a un espectador passiu en l'acte del consum, sinó com una audiència activa, on es donen un ventall ampli d'interaccions possibles, amb tàctiques de negociació en els mitjans de comunicació, amb pràctiques que escapen als plans del poder, amb estratègies de supervivència, espais de llibertat i respostes de contra poder.

Bastard Culture!: user participation and the extension of cultural industries

Mirko Tobias Schäfer | Utrecht University

L'autor, professor de Nous Mitjans i Cultura Digital  del Departament de Mitjans de Comunicació i Estudis Culturals de la Universitat d'Utrecht, analitza en profunditat la participació dels usuaris a través de les noves tecnologies i la seva relació amb les indústries culturals. Lluny dels relats que parteixen de la idea romàntica que davant de les pràctiques participatives a través de les TICs estem presenciant una manifestació emancipadora de la ciutadania, l'autor revisa l'abast d'aquesta participació tecnològica dels usuaris com un element que en comptes d'alterar les estructures de poder, anhel de l'emancipació, reforça i amplia el poder de les indústries culturals i les seves estructures. Schäfer conceptualitza la participació dels usuaris com la manera actual que la indústria cultural té d'alimentar-se de nova creativitat i treball.