blog de Centre d'Informació i Documentació

Pour en finir avec la mécroissance: quelques réflexions d'ars industrialis

'Pour en finir avec la mécroissance' reflexiona molt lúcidament sobre l’impacte positiu que les noves tecnologies digitals i audiovisuals poden tenir en el desenvolupament econòmic i cultural de la indústria, si les posem al servei de l’esperit i la ment.

La primera part del lllibre està elaborada per Bernard Stiegler. És filòsof i doctor en filosofia a l’Escola de l’Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, professor associat a la Universitat de Londres -Goldsmiths College i a la Universitat de Tecnologia de Compiègne. Actualment és director de desenvolupament del Centre George Pompidou i director de l’Institut per la Investigació i la Innovació (IRI) del mateix Centre, també és membre co-fundador i president de l’associació Ars Industrial. Va elaborar el Pla de lectura assistida per ordinador a la Biblioteca de França.

Le Grand dégoût culturel

Alain Brossat, professor de filosofia a la Université Paris VIII – Saint Denis, fundada després del Maig del 68, presenta en aquest assaig ('La Gran fartanera cultural') una visió inconformista davant la omnipresència de la cultura avui en dia i de la unanimitat sobre aquesta hegemonia. L’autor considera que la democràcia cultural ha suplantat la democràcia política, derrotada la segona per les forces i les lleis del mercat que ha trobat en els productes i consums culturals un mecanisme de consens i unanimitat d’aquest nou règim de govern. Mentre que la democràcia representativa moderna reposa sobre la institucionalització del conflicte i, per tant, sobre el reconeixement del seu caràcter primer i irreductible, la democràcia cultural nega el conflicte com a fonament mateix de la política i substitueix el conflicte per la coexistència pacífica de les diferències i l'imperi del gust individual.

Imagine- no copyright

Joost Smiers, catedràtic emèrit de Ciència Política de les Arts i investigador al Research Group Arts & Economics de la Utrech School of the Arts holandès i Marieke van Schijndel, assessora política i publicista, han publicat 'Imagine... No Copyright', on manifesten que el copyright confereix un poder de control absolut a determinades corporacions culturals sobre l’ús i distribució d’un nombre important de representacions artístiques, que a banda de suposar quantitats ingents de diner per aquestes corporacions i no a la majoria de creadors, aquest situació de monopoli de les expressions culturals suposa una amenaça de domini social que atempta als drets humans i a la diversitat d’expressions socials en l’àmbit de la cultura, imposant un imaginari social cada cop més homogeni que contrasta amb una realitat social cada cop més diversa.

Convergence culture: la cultura de la convergencia de los medios de comunicación

Henry Jenkins, fundador i director del Programa d’Estudis Mediàtics Comparats del Massachusetts Institute of Technology (MIT), en aquesta publicació documenta els processos de canvi mediàtics que s’està donant arreu del món. Les seves observacions i reflexions volen ser una modesta contribució en el procés d’enteniment de la transformació en curs. I l’autor considera de vital importància conèixer els canvis que estan succeint doncs considera que si la gent no coneix els debats actuals que s’estan produint, serà escassa o nul·la la seva contribució a les decisions que transformaran de manera radical la seva relació amb els mitjans de comunicació.

La Cultura digital, un paradigma convergente donde se unen la tecnología y la cultura

'De la digitalització de la cultura a la cultura digital' és el títol del dossier monogràfic del darrer número de la revista electrònica 'Digithum'. A través de l’anàlisi multidisciplinar elaborada per investigadors i especialistes d’arreu, el dossier ofereix una panoràmica del què s’entén per cultura digital, així com dels aspectes associats als efectes de les noves tecnologies digitals en l’àmbit de la cultura.

Atenent aquesta visió, l’article d’Aleksandra Uzelac, amb el qual es conclou el dossier, reflexiona sobre alguns dels reptes que representa per al sector cultural la convergència entre cultura i tecnologia en la sí de la societat, les oportunitats que aporta i la necessitat de trobar les línies idònies per aprofitar el seu potencial. 

The Amateur class, or, the reserve army of the web

Vasilis Kostakis, investigador que treballa sobre la governança de la tecnologia i membre de la Fundació P2P, aborda en aquest article la transformació de la indústria de la informàtica propiciada amb l'adveniment de la nova versió de la Web. Per a l'autor, la Web social (coneguda també com a Web 2.0) dóna lloc a la formació d'una classe d'amateurs amb unes noves formes d'explotació,

From legal commons to social commons: Brazil and the cultural industry in the 21st century

Ronaldo Lemos | University of Oxford. Centre for Brazilian Studies

Ronaldo Lemos, coordinador del Centro de Tecnologia e Sociedade de l'Escola de Direito da Fundação Getúlio Vargas, en aquest article descriu, des del punt de vista dels països en vies de desenvolupament, algunes transformacions en curs dels processos de generació d'informació i cultura. L'autor, coordinador del projecte Creative Commons Brazil, aborda el paper que poden jugar els projectes com Creative Commons per als països en vies desenvolupament.<--break->

En l'article també s'aborden i es confronten els conceptes de legal commons i el social commons. Si bé el concepte de legal commons pot entendre's com l'ús voluntari de llicències com Creative Commons per tal de crear un patrimoni comú, el concepte de social commons té a veure amb les tensions que es poden generar en la construcció d'aquest patrimoni col·lectiu en els països en vies de desenvolupament amb accions que poden bascular entre la legalitat i la il·legalitat. Aquestes tensions són visibles en la perifèria mundial, doncs en molts casos l'estructura jurídica de protecció de la propietat intel·lectual és, per diverses raons, desconeguda o directament no és executable. 

Tecnobrega: o Pará reinventando o negócio da música

Ronaldo Lemos, Oona Castro | Aeroplano

Els autors analitzan en aquest estudi el fenomen musical del Tecnobrega  a l'estat de Parà al Brasil. L'interès de conèixer les formes particulars de creació, producció, distribució i consum d'aquesta música plantegen nous camins a seguir pel món de la música en un context on la indústria discogràfica es troba en crisi a nivell mundial. <--break->Hi ha qui considera que el fenomen del Tecnobrega és la institucionalització de la pirateria. Però també hi ha qui considera que el Tecnobrega representa uns creadors, músics, productors, segells discogràfics i públics més emancipats, en el marc d'unes formes de negoci més obertes, on s'ha transformat la por a la còpia, la manipulació i la reproducció musical en font de creativitat i de riquesa, en un model viable i diferent que fa possible viure de la música. Estudis de gravació domèstics, venda ambulant dels CDs, cançons punxades a les festes, contractació dels músics per a concerts, són elements d'un model alternatiu, obert i d'èxit per la música que es fa i sona a moltes perifèries de ciutats com Belem.

Prácticas culturales en España: desde los años sesenta hasta la actualidad

El professor de sociologia i antropologia de la Universitat de València, Antonio Ariño Villarroya, ha publicat 'Prácticas culturales en España: desde los años sesenta hasta la actualidad', on a partir d'un treball exhaustiu amb les enquestes i estadístiques culturals elaborades per institucions públiques i privades d'ençà als anys 60 del segle XX fins a l'actualitat fa un seguiment de l'evolució dels consums i pràctiques culturals a l'Estat espanyol, donant una atenció especial a les trajectòries lligades a la lectura i l'audició musical.

Cultura popular, avui. La consagración de lo profano

El nou format monogràfic de la revista 'Cultura' editada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, inicia la seva cinquena època amb l’anàlisi de l’estat de la cultura popular catalana. En poc temps, la cultura popular i tradicional catalana ha hagut de redefinir les seves formes d’expressió i significats davant la constant transformació que viu la societat actual, conseqüència del procés globalitzador, les onades migratòries i les revolució del mitjans de comunicació i informació. Manuel Delgado, Lluís Gendrau, Jordi Bianciotto i Mònica Terribas, entre d’altres, són algunes de les contribucions en aquest debat.