Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Els 10 primers anys de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona

Oficina del Patrimoni Cultural

L’objectiu d‘aquesta publicació és donar a conèixer els treballs que ha dut a terme l’Oficina de Patrimoni Cultural de Diputació de Barcelona en relació als museus de la província.

L’estudi s’ha estructurat en onze capítols, els dos primers ens parlen dels antecedents de la Xarxa de Museus Locals que van des de la gestió de catorze museus provincials fins el compromis amb el territori per aconseguir articular un seguit d’accions de cooperació abocades als suport municipalista. Es descriuen les accions que es van dur a terme, fent especial èmfasi en les Jornades de Museus i Administració Local, que poden ser considerades la guspira que va propiciar la creació de la Comissió de Cooperació de Museus Locals que mes tard esdevingué Xarxa de Museus Locals.

Procomún digital y cultura libre ¿Hacia un cambio de época?

Institut de Govern i Polítiques Públiques (UAB) | Icària

Fins no fa gaire internet i les TIC es consideraven eines i mitjans útils per millorar les polítiques públiques i el model productiu vigent. Ara, però, internet i les TIC no són només instruments, van més enllà ja que generen un altre espai regit per noves regles i noves relacions. Aquestes tecnologies han modificat els costos de l’acció col·lectiva,  han afavorit el desenvolupament de lògiques organitzatives obertes i descentralitzades i han impulsat l’emergència d’un model productiu basat en la producció col·laborativa entre iguals. Són algunes de les tesis defensades per aquest llibre que analitza el fenomen de la cultura lliure i el procomú a Catalunya, la seva relació amb el moviment del 15M i les transformacions polítiques econòmiques que se’n deriven i que marquen un canvi d`època i un nou escenari on el procomú pren major centralitat com a model que trenca la dicotomia història entre Estat i mercat.

Impactes econòmics, culturals, socials i medi ambientals del patrimoni cultural europeu

Cultural Heritage Counts for Europe | Cultura. Comissió Europea

Informe que presenta els resultats del projecte Cultural Heritage Counts for Europe, desenvolupat entre 2013 i 2015 amb el suport de la Comissió Europea, i que té per objectiu mostrar amb dades i evidències el valor del patrimoni cultural i el seu impacte en l’economia, la cultura, la societat i el medi ambient europeu. Aquest projecte vol demostrar el valor i el potencial del patrimoni cultural com a recurs estratègic per a una Europa sostenible; augmentar la consciència pública sobre aquest recurs i presentar recomanacions estratègiques per al seu desenvolupament. Així mateix, el projecte també vol aportar arguments demostrables i persuasius per tal de convèncer els responsables polítics europeus sobre els múltiples beneficis d’invertir en patrimoni cultural.

La Festa Major de Banyoles genera una riquesa de més de 270.000 euros anuals al Pla de l’Estany

Marta Llatcha |  Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest informe analitza l’impacte econòmic de la Festa Major de Sant Martirià a Banyoles. El treball, que segueix la metodologia establerta pel Departament que calcula els efectes econòmics que tenen sobre el territori els esdeveniments de cultura popular i tradicional, demostra els vincles estrets que hi ha entre les festes populars, la cultura i l'economia a la comarca del Pla de l’Estany. Els resultats també mostren que la cultura, a part de tenir un valor intrínsec, col·labora al desenvolupament social i econòmic de la comarca. L’avaluació i la mesura dels valors que aquesta festa major aporta a l’economia, la cultura i la societat ofereixen informació útil per a la millora de la gestió de l’esdeveniment, la presa de decisions polítiques i l’assignació de recursos.

Paul Valéry tenia razón: demasiadas obras, cada una distinta, todas fatalmente fuera de contexto, fatigan los ojos y la mente

Umberto Eco, Isabella Pezzini | Casimiro

Llibre que inclou dos assaigs breus que aborden els principals canvis i transformacions que s’han produït en el museu. En el primer, ‘El museu del tercer milenio’, Umberto Eco remet a la relació entre museu i segle XXI i explica que la institució museística, com a expressió institucional de l’Estat modern, és un fenomen bastant recent en la història de la cultura. En el segon, ‘La semiosis del nuevo museo’, Isabella Pezzini, analitza els elements de transformació i innovació que han provocat que avui es pugui parlar dels ‘nous museus’. Malgrat les diferències entre els dos escrits, ambdós comparteixen l’enfocament semiòtic que el mestre Eco i la seva ex alumna, avui catedràtica de Semiòtica, reivindiquen a l’hora d’analitzar en tota la seva complexitat i amplitud el concepte de museu.

Tuit de la setmana

The Art Genome Project (Artsy.net)

A raíz del artículo que publiqué hace un año en mi blog sobre el artista chino Ai WeiWei, recibí un correo el otro día desde Artsy.net invitándome a conocer (y dar a su conocer) su página sobre dicho artista: https://www.artsy.net/artist/ai-weiwei.

Allí que me voy y me encuentro con una especie de Allmusic.com (una guía de referencia del mundo de la música) pero especializada en arte y con una misión clara: hacer accesible el mundo del arte a cualquiera con acceso a internet, así como un recurso para el coleccionismo de arte y la educación. Bajo un bonito diseño, puedes encontrar allí información completa y agrupada sobre montones de artistas (unos 40.000): biografía, obra, exposiciones, artículos, publicaciones específicas y artistas relacionados. Pero además Artsy funciona como un marketplace, con alrededor de 200.000 obras a la venta a precios que van de los 100 dólares hasta el millón, y una guía-magazine de actualidad con toda la información y artículos sobre las ferias, galerías, subastas, etc.

Quin paper dóna a la cultura en l’economia actual?, Quin és l’estat de la producció cultural actual?

Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram)

L’antena de capital social de la Xarxa de benestar de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) té per objectiu donar visibilitat a l’evolució de les dades sobre capital social que es vagin generant, a més de ser un fòrum de discussió en el que pugin participar totes aquelles persones i institucions que hi vulguin fer aportacions.

Ha fet dues preguntes a professionals de diversos àmbits de la cultura. Les seves respostes us poden interessar:

1. Quin paper dóna a la cultura en l’economia actual? Fins a quin punt és clau en l’activitat de l’economia?

2. Quin és l’estat de la producció cultural actual?

Economia social, sector cultural i creatiu, una nova emprenedoria social i cultural

SMart | Pour la Solidarité  

El sector cultural i creatiu s’inscriu sovint dins el model d’empresa social perquè l’objectiu primer de les seves produccions no és lucratiu sinó cultural i artístic i perquè comparteix nombrosos punts comuns amb aquest model. En quin punt la cultura i l’economia social es relacionen i com fan d’aquesta aliança un motor per al desenvolupament dels territoris? L’empresa social SMart i el ‘think tank’ europeu ‘Por la Solidarité’ tracten de respondre a aquetes qüestions en aquestes dues publicacions, una dedicada a la realitat de França i l’altre a la regió valona de Bèlgica.

Aquests dos quaderns, números 34 i 35 de la col·lecció ‘Cahiers pour la solidarité’, tenen el propòsit de ressaltar les interseccions existents entre cultura i economia social i identificar, a través de bones pràctiques i recomanacions, estratègies concretes per desenvolupar projectes culturals i artístics inscrits dins la nova economia social. L’objectiu general és mirar de respondre a les necessitats dels territoris dins una lògica de transició econòmica, social i mediambiental.

Biblioteques públiques en entorns multiculturals : Recomanacions pràctiques

 Espuga, M., Torné, E., Llovera, M., Amatriain, C., Silvestre, N., Sanz, S., Solé, I., Álvarez Massó, M. | Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona

Aquest treball pretén ser una ajuda a les persones que treballen a la biblioteca pública fent especial esment a diferents aspectes relacionats amb la multiculturalitat. La idea és donar pautes, idees i experiències útils per: 

- conèixer les particularitats del nostre entorn

- entendre la diversitat cultural com un punt fort de la biblioteca