Ferran Mascarell: «El nostre objectiu ha de ser fer de Catalunya un país al més culte possible, perquè així es progressa millor»

Entrevista a Ferran Mascarell

Durada del vídeo: 10:58


Què és la cultura?

Des d’un punt de vista antropològic, és allò que produïm els éssers humans per sobreviure davant de la natura. Amb una mica més de matisos, diríem que és tot allò que té a veure amb la capacitat de produir coneixements i valors constructors d’identitats, amb la creativitat de les persones, amb les maneres de progressar més o menys sostenibles i amb la cohesió social.

És un bé públic?

Ho hem reconegut com a tal a l’Estatut de 2006, una altra cosa és que la societat i la política ho hagi assumit. Es un dels primers textos legals que ho consideren, tot i que ha tingut poca repercussió.

Aleshores quin paper hi ha de jugar el sector privat?

La cultura la fa cada ésser humà a través del seu relat de vida, a través d’allò que recull dels seus pares, dels seus professors, de les seves lectures... és individual i a través de les individualitats acaba sent comunitària. Per tant, sempre és privada, tot i que l’administració pública té la missió de crear una xarxa d’oportunitats per a les persones perquè la seva creativitat es pugui expressar i expandir.

Quins són els pilars de la política cultural?

La creativitat com a factor diferencial de la nostra marca col·lectiva, les empreses culturals, la preservació del món associatiu, el sosteniment d’un sistema cultural públic que permeti projectar-nos a nivell planetari i, per últim,  garantir el paper del territori com a lloc de cooperació amb el món associatiu i privat per configurar espais culturals sòlids. El nostre objectiu ha de ser fer de Catalunya un país al més culte possible, perquè així es progressa millor. Es des de la reflexió cultural que sortirem de la crisi.

Està bé que analitzem els diferents sectors de la cultura individualment, però és fonamental que tinguem una mirada global sobre què representa la cultura en el relat de la condició humana.

 I quin ha de ser el rol del món local?

És el món de la proximitat, allà on es troba el món sencer, un espai de cohesió. És inimaginable la cultura d’un país sense el paper del territori. Crec que Catalunya és una suma de ciutats, un espai-ciutat entès com a lloc d’eclosió de les cultures.

Els projectes culturals han de rebre suport públic?

Sí, evidentment, amb una dimensió correcta. La fórmula que Europa fa servir és un 30% de diner públic, un 30% de bona gestió i un 30% de compromís empresarial. Això no vol dir privatitzar.

 I el ciutadà, més enllà del consum, quin hauria de ser el seu paper?

La gran diferència amb la cultura de segles anteriors és que hi havia tres emissors: la monarquia, l’església i la família. Ara hi ha tants emissors com consumidors, s’ha democratitzat. Aquesta és la gran aportació de la digitalització.

 I la cultura associativa?

A Catalunya, aproximadament 250.000 persones participen en el món associatiu. No en viuen, però s’hi expressen i fan vida comunitària. Se li ha de donar la màxima importància i, en la mesura del possible, potenciar-lo.

Quins serien els projectes culturals més interessants del moment?

Estem en un moment, degut a la crisi, de poca novetat i de consolidació d’allò que es va fer als 90. Hauríem d’intentar consolidar i acotar l’estructura cultural pública, i a partir d’aquí tornar a donar l’oportunitat a coses noves, perquè si no d’aquí un temps les trobarem a faltar.

 Hi ha un concepte cultural europeu comú ?

Sí, les idees de llibertat, de democràcia, de donar importància a la creativitat... Quan parles d’aquests termes, un holandès, un francès o un alemany t’entén, hi ha punts de referència compartits que són la base del que anomenem cultura europea.

Ferran Mascarell és historiador i ha estat vinculat des de sempre a la gestió cultural a nivell professional i com a polític electe. Entre les moltes responsabilitats que ha exercit destaquen la de conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya (el 2006, sota la presidència de Pasqual Maragall, i des de 2010 fins l’actualitat, al govern d’Artur Mas) i la de regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (entre 1999 i 2006). Ha publicat diversos estudis i projectes culturals així com el llibre “La cultura en l’era de la incertesa” (2005).

Des del Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona ens hem proposat mantenir unes converses amb un ventall de personalitats lligades al món de la cultura que ens aportin les seves idees sobre el tema de treball a reflexionar: el valor públic de la cultura i les eines per a gestionar-la. Aquestes entrevistes ens ajudaran a anar nodrint el contingut d’aquesta edició, a reflexionar sobre nous paradigmes d’actuació, debatre models per a l’actuació cultural, presentar bones pràctiques i projectes innovadors. Les trobareu totes a l'apartat "Entrevistes".

Per poder comentar aquesta entrada heu d'estar registrat/da. Nou registre 

Des del Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona ens hem proposat mantenir unes converses amb un ventall de personalitats lligades al món de la cultura que ens aportin les seves idees sobre el tema de treball a reflexionar: el valor públic de la cultura i les eines per a gestionar-la. Aquestes entrevistes ens ajudaran a anar nodrint el contingut d’aquesta edició, a reflexionar sobre nous paradigmes d’actuació, debatre models per a l’actuació cultural, presentar bones pràctiques i projectes innovadors.