Gamer over: els videojocs entren al museu

La notícia que el MOMA de Nova York ha inclòs un seguit de videojocs en la seva col·lecció ha saltat als mitjans de tot el món i fins i tot ha creat una certa polèmica, entre els qui consideren que els videojocs han de tenir el seu lloc en el món de l’art i entre els qui creuen que no pertanyen a una disciplina pròpiament artística, ja que no han estat concebuts amb aquesta finalitat. Des del blog del MOMA se’ns anuncia aquesta recent incorporació sense entrar en excessives polèmiques. En el text de presentació es justifiquen els criteris tècnics d’inclusió, però prèviament hi ha una frase ben significativa: “Els videojocs són art? Del tot, però també són disseny, i una aproximació des del disseny és, justament, el que hem triat per a aquesta nova incursió en el seu univers”. Si tenim en compte que les col·leccions del MOMA ja inclouen una bona selecció de disseny el criteri sembla del tot coherent. Però a més cal recordar que els videojocs han alimentat molts dels referents visuals dels últims anys, tot conformant una imatgeria que ha influït les estètiques urbanes, el cinema, la literatura i fins i tot la manera de representar l’espai. No és tal vegada el Google Maps un videojoc geogràfic a escala mundial? I si entomem el repte de decidir si els videojocs són art o no, caldria destacar, en primer lloc, que l’art conforma imaginaris, símbols, representacions de la realitat i construccions de mons al·legòrics i fantàstics. Cadascun d’aquests àmbits pot desenvolupar-se de manera crítica o bé més ambigua, depenent del plantejament que s’adopti. Els videojocs són comercials, certament. Però avui dia també és comercial bona part de la música i la literatura. Per damunt del criteri de la comercialitat hi ha el de la qualitat. I encara la capacitat d’influir en els imaginaris col·lectius. És interessant llegir, en aquest sentit, l’article de Estrella de Diego, publicat a El País del 10 de desembre, en què exposa les seves reticències –molt ben matisades, però– cap a la inclusió dels videojocs en el món de l’art, decantant-los més aviat cap al disseny,. Però si ens fixem, per exemple, en un dels videojocs triats, la mítica nissaga Myst, se’ns farà difícil negar-li la consideració de treball artístic. Escenaris futuristes, visionaris i suggerents, creats per transcendir la realitat a partir d’una visió pròpia i d’una narrativitat envitricollada (un altre tret a destacar), a cops desolada i a cops magnificent. Cada escenari de Myst és un quadre en què la pintura ha mort per donar pas a un art en quatre dimensions. La propietat artística dels videojocs rau, per tant, en la seva capacitat de crear imatges punyents i perdurables. Llavors és lícit preguntar-se si una pel·lícula com Avatar pertany a l’art. I Matrix o Blade Runner? El MOMA, per cert, té una bona col·lecció de cinema clàssic. Pensem-hi, doncs.