Most Festival: Ideació i posada en marxa d'un festival de cinema en temps difícils

Anna Gual, gestora cultural.

Coordinadora i productora executiva del Most Festival

Al llarg de les dues darreres dècades, l'estat espanyol s’ha desmarcat de la Unió Europea, experimentant una superpoblació de festivals de cinema i arribant a la xifra de 232 festivals/any. Amb una gran quantitat de petits festivals de poca potència que sobrevivien gràcies als diners públics, no existien aquells festivals necessaris sinó tots els possibles. Amb la crisi econòmica, aquesta tendència està canviant, observant-se la desaparició de molts d’ells per problemes financers [són nombrosos els festivals de cinema desapareguts. Tan sols a Catalunya, es comptabilitzen el Festival de Drets Humans (2003-2006), el Festival de Cinema Polític (2004-2007), la Mostra de Cinema Documental Mon-Doc (2008-2010) i el Festival de Cinema d’Europa Central i Oriental (2002-2006), entre d'altres]. Les administracions públiques han detectat aquesta reestructuració, i les noves polítiques de subvencions, com les de l'ICEC[i], en donen fe. Les retallades constants en cultura plantegen alhora un canvi de model de finançament de les activitats culturals.

En aquest context de canvi de paradigma ha vist la llum, al 2011, el Most - Penedès Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava, una iniciativa de dues entitats penedesenques: el Vinseum - Museu de les Cultures del Vi de Catalunya i el Cine Club Vilafranca.Unint el món vitivinícola i el cinematogràfic, les dues institucions han creat un festival de cinema especialitzat que programa pel·lícules per a tots els gustos acompanyades de degustacions de vins, caves i formatges un cop finalitzades les projeccions. El projecte, que ha celebrat aquest novembre la segona edició, ha sabut trobar els suficients recursos econòmics (el seu pressupost gira, al 2012, al voltant dels 80.000 euros.) i una resposta de públic notòria en un moment polític, econòmic i social extremadament complicats (el festival, en les seves dues edicions, ha omplert gairebé tots els aforaments: al 2011 va congregar durant els 4 dies 2.400 espectadors, i aquest 2012 ha superat les 2.600 persones).

Enfrontar-se a la creació d’un nou esdeveniment cultural, en una època de retallades dràstiques en cultura, tan sols té sentit si prèviament s'ha estudiat el potencial, la viabilitat financera i la sostenibilitat de la proposta. I és que en un moment tan crític per al finançament d'activitats culturals com el que estem vivint, només sobreviuran aquells projectes que es creïn, des de bon començament, amb especial atenció cap al patrocini privat i alhora la voluntat de rendibilitzar al màxim la pròpia activitat amb els ingressos propis: el projecte ingressa, a nivell aproximat, un 33% de recursos públics, un 33% de recursos privats i un 33% de recursos propis. Aquests percentatges denoten l’interès creixent perquè el projecte, des d’un primer moment, s’allunyi de construir-se sobre una base de diners públics. En aquesta línia, el projecte respon a una política pública de desenvolupament local que prioritza la posada en valor de la comarca, tant a nivell identitari i enoturístic com cultural i financer. Servint-se del fet que el sector vitivinícola penedesenc és un dels sectors espanyols menys tocats per la crisi [ii], el festival ha anat a buscar les empreses de la zona, essent els cellers col·laboradors de la comarca els que apadrinen les pel·lícules, patrocinant-les i oferint producte per a les degustacions.

Com es comprova, el Most Festival té l'objectiu principal de generar externalitats positives, erigint-se com un motor potent per a la revaloració del territori penedesenc, en consonància amb les propostes que es porten desenvolupant els darrers anys per part dels diferents stakeholders de la regió (Ajuntament de Vilafranca del Penedès, DO Penedès, Consell Regulador del Cava, Enoturisme Penedès, Plataforma Vegueria Penedès, el sector vinícola i la resta d’agents implicats). Amb l'anhel que des de l'escala local s'arribi a l'esfera internacional, bo i situant-se com el festival de referència de les seves característiques a nivell europeu [iii] , el Most Festival és i serà possible si segueix amb la coherència que manté amb el context actual, l'aposta pel finançament privat, la projecció internacional de la proposta i l'ambició realista de permanència.

 ___________________________________

[i] Per evitar la saturació, la seva política de subvencions ha passat a subvencionar tan sols els festivals que 1) es desmarquin amb una identitat pròpia, 2) tinguin un recolzament econòmic fort (partides pressupostàries destacades provinent de recursos propis i patrocinadors), 3) gaudeixin d’un recolzament social significatiu i 4) tinguin voluntat d’estabilitzar-se en el temps. Font: Montserrat Bou, directora de l'ICEC (III Jornades sobre festivals de cinema 2010).

[ii] Segons DO Penedès, les vendes de la campanya 2011 respecte de la campanya 2010 han crescut un 5,36% a l’exportació i un 2,45% al mercat interior. Aquesta bona evolució dels vins va lligada al rècord històric d’exportacions de cava i és que aquest 2011 s’ha arribat a 150 milions d’ampolles de cava del Penedès exportades, creixent un 2,07% respecte el 2010. Font: Consell Regulador del Cava (21/02/2012).

[iii] Per tal de buscar un referent amb característiques similars, cal traslladar-se a França, al Festival Oenovideo (molt especialitzat, però baixa assistència de públics i poca diversitat de la programació) i a Portugal, al Douro Film Harvest (amb molt baixa especialització programativa, però aconsegueix un bast nombre de públics).