Una muntanya entre llacunes (o la Thyssen revisited)

Hem llegit una notícia publicada a El Mundo del 8 de novembre sobre l’anunci de col·laboració de la Fundación Colección Thyssen Bornenmisza amb la Caixa, a través de la qual aquesta entitat es configura com l’aixopluc i la garantia financera de la institució cultural. Però el més significatiu, almenys des del punt de vista català, és l’hipotètic projecte de creació d’un museu Thyssen a Barcelona, la qual cosa seria, en paraules de la mateixa baronessa, “un somni”.


És prou sabut que Barcelona té importants llacunes pel que fa a determinats períodes històrics. Pensem, per un moment, en l’escassa representació de dos dels moviments artístics europeus més importants: el renaixement i el barroc. Desproveïdes de la fastuositat monàrquica absolutista –les monarquies medievals eren una cosa més propera a l’austeritat actual, fins al punt que a Catalunya el gòtic s’empassà bona part del renaixement- les col·leccions barcelonines salten dels pantòcrators i les verges gòtiques al modernisme, amb poques peces que singularitzin els períodes abans esmentats, si fem excepció de l’antiga col·lecció Cambó i d’alguns quadres cedits per la mateixa Fundació Thyssen que van fer una estada més aviat efímera al Palau de Pedralbes. Tanmateix, no sembla pas que la voluntat inicial de la baronessa s’adreci a cobrir aquests buits, ja que s’hi exposaria la col·lecció d’art català en diàleg amb l’expressionisme alemany i els pintors americans del s. XIX.

El museu, en qualsevol cas, s’ubicaria a la muntanya de Montjuïc amb el propòsit, segons El Mundo, de consolidar una muntanya de l’art, de la mateixa manera que Madrid consolidà la seva Milla d’Or museística al voltant del Paseo del Prado. És clar que entre un passeig urbà i una muntanya hi ha unes quantes escales entremig...

Sigui com vulgui, el museu serà del tot benvingut. Un projecte, cal dir-ho, que s’encavalca amb l’anunciat museu de Sant Feliu de Guíxols, del qual n’ha estat una mena d’avançada l’anomenat espai Carmen Thyssen. L’ajuntament de Sant Feliu, però (vegeu notícia), no desisteix de l’objectiu d’aconseguir que el museu Thyssen sigui una realitat, tot i que la notícia d’un futur museu a Barcelona obre nous interrogants sobre la continuïtat del projecte. Potser totes dues iniciatives seran compatibles. I potser també el nou museu de Barcelona podrà cobrir, ni que sigui de manera sumària, la llacuna temporal del renaixement i el barroc, encara més tenint en compte que bona part del fons del futur museu provindrà de Madrid.

Identifiqueu-vos com a usuari per a poder llegir i escriure comentaris en aquesta entrada. Registreu-vos aquí.