Google sota la guillotina

La notícia,  que el govern francès ha pressionat Google perquè pagui per indexar els continguts de la premsa francesa pot semblar, d’entrada, plausible i carregada de raons. Però si pensem en les característiques d’Internet, basades en bona mesura en la gratuïtat i l’accés instantani a la informació, potser les coses no estan tan clares. En realitat es podria argumentar que la premsa també es veu afavorida pel servei que presta Google, ja que el 40% de les visites als diaris digitals francesos es vehiculen a través d’aquest cercador.

Tal vegada tot té a veure amb una crisi que obliga a cercar recursos en àmbits on fins fa poc eren territori lliure. Alguna cosa s’està perdent, del cert, en el món d’Internet. El que va començar com una via per oferir informacions i intercanvi entre usuaris d’arreu del món es va configurant, cada vegada més, com un gran negoci del qual els estats no en volen ser aliens. Però si seguíssim aquest argument les persones físiques també podrien reclamar els seus drets a Google. Mick Jagger, per exemple, té més 21 milions de resultats (buscant amb cometes) i 259 milions amb la nova eina Verbatim. ¿Aquesta informació podria ser susceptible, algun dia no llunyà, de generar una compensació econòmica a l’artista per utilitzar el seu nom i la seva imatge? I si es considerés que això vulnera el dret a la informació potser es podria argüir, llavors, la limitació d’ús i difusió de les marques i noms enregistrats. I aquest és el cas dels Rolling Stones. Google, no ens enganyem, està aquí pel negoci. Però sigui com vulgui, Internet cada cop s’està mercantilitzant més i els principals perjudicats en seran, sens dubte, els usuaris. Sembla que l’accés lliure a la informació, la cultura i l’educació pot tenir els dies comptats. O veure’s, si més no, fortament limitat.

Identifiqueu-vos com a usuari per a poder llegir i escriure comentaris en aquesta entrada.