Entrevista a Jean–Pascal Quilès, director adjunt de l’Observatori de Polítiques Culturals de Grenoble

Penso que el paper de les polítiques públiques de cultura consisteix sobretot a donar suport a les iniciatives dels ciutadans així com crear un marc que permeti les emergències culturals, sense intervenir massa.

Quin és –i quin ha estat- el paper de l’Observatori en el context local a França?

L’Observatori va ser creat de manera conjunta per l’Estat -el Ministeri de Cultura, la universitat i les entitats regionals i locals.

El seu objectiu ha estat sempre acompanyar el desenvolupament de les polítiques culturals des del punt de vista del territori. A l’època que es va crear, l’Observatori tenia per missió portar a terme estudis sobre el conjunt de les polítiques culturals, formar a les persones que tenien càrrecs de responsabilitat en l’àmbit de la cultura, fer circular la informació, i, en resum, facilitar un seguit d’instruments per tal que el teixit cultural es pogués desenvolupar tant des del punt de vista tècnic com des del punt de vista polític.

Creu que les institucions i els projectes culturals han de tenir suport públic? Quin rol hauria de jugar el sector privat?

Jo penso que l’art i la cultura són emergències naturals i que, a priori, el suport públic o privat ha de procurar que aquestes emergències puguin sobreviure.

Estic a favor d’un suport a la cultura per part del conjunt de la societat. És a dir, suport de les institucions públiques, suport dels ciutadans i suport de les empreses, ja sigui a través del mecenatge, d’inversió o d’altres. Per mi, el suport privat és essencial perquè és el suport de la societat. Per una altra banda, si volem tenir un sector cultural equilibrat cal que hi hagi inversió pública en cultura. 

Penso que el paper de les polítiques públiques de cultura consisteix sobretot a donar suport a les iniciatives dels ciutadans així com crear un marc que permeti les emergències culturals, sense intervenir massa.

Tot plegat té bons resultats si hi ha una pluralitat d’actors que intervenen en l’àmbit de la cultura. Trobem un bon exemple d’aquesta implicació compartida en la llei espanyola que obliga (obligava?) les Caixes a reinvertir una part dels seus beneficis en accions socials o culturals.

Quin és, des del seu punt de vista, el paper dels municipis?

El paper dels municipis és essencial. Per mi tenen un rol motor, primordial, donat  que són els que estan en contacte directe amb els agents culturals i artístics. No obstant, tampoc crec que la cultura hagi de ser responsabilitat exclusiva dels municipis. Sóc partidari de les intervencions creuades, en les quals puguin intervenir una pluralitat d’actors públics i privats.

Pot citar un projecte cultural d’avui que li sembli especialment interessant?

N’hi ha un que a Brasil, molt a prop de Belo Horizonte, es diu Plug Minas, que és una antiga presó de menors reconvertida en un centre de formació artística i cultural. Han creat un entorn molt atractiu des del punt de vista arquitectònic, amb colors molt vius i transparències que juguen amb la idea d’obertura –oposada al tancament de les presons. També hi ha unes carpes de circ on s’hi fan coreografies, dansa, música, cant, etc.

A qui li agradaria fer una d’aquestes preguntes? Quina?

Jo no diria una sola persona sinó al conjunt dels polítics. Però no als regidors de cultura, o als pocs que estan convençuts del valor de la cultura, sinó a tota la resta. Crec que la política avui dia està molt debilitada. 

1
Etiquetes:
França