Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

La cultura: de l’estat líquid al gasós

L’absència de la paraula Cultura a les noves Comissions de la Unió Europea fa saltar totes les alarmes. Clarament, aquest fet és resultat d’una redistribució i reestructuració de les Comissions, on ja no es veu necessari incloure la paraula Cultura en cap dels noms de les Comissions. Segons l’article ‘Culture: nowhere or everywhere?’ de KEA, es discuteix el nou paper que desenvolupa la Cultura, el qual tindrà un caràcter molt més transversal. Per tant passarà de ser una figura amb una denominació concreta a tenir una presència difuminada, distribuïda en múltiples Comissions. Aquest fet provoca que l’àmbit de la Cultura no esdevingui un valor com a tal, ja que no és mereixedor ni d’una Comissió, sinó que serà usat com a eina per tal d’impulsar altres polítiques on la Cultura pot fer servei. És a dir, la Cultura passa a estar al servei de les demés, instrumentalitzant-la. Un fet que ho demostra és l'interès per impulsar aspectes com ara la innovació i les noves tecnologies. És per aquest motiu que es cerca donar suport a indústries creatives com catalitzadores per a la innovació. Fixem-nos en que no s’anomenen indústries culturals sinó indústries creatives, elidint intencionadament el concepte cultural.

Revitalitzar la regidoria de la cultura: La cultura com a centre de les polítiques públiques.

Posant de relleu les polítiques culturals municipals, el Debat Interacció 19 d’enguany s’adreça especialment als regidors de cultura, sota el lema; ‘Un mandat per a la cultura’. L’objectiu serà cercar a través del debat i les propostes dels mateixos regidors, quines són les accions prioritàries i quin els horitzons als que han de tendir les polítiques culturals dels propers anys. Dins la programació d'Interacció19 hi trobarem les ponències de Judit Carrera, Pila Vélez i Mireia Sellarès o Xavier Fina i Itziar González. Però també podreu formar part dels grups de treball simultanis amb la coordinació de diversos docents-moderadors com; Pep Berga, Nicolás Barbieri o Marta Ardiaca, i Cristina Alonso, Maria Sisternas o Oriol Picas.

Consulteu el programa per escollir en quin dels reptes voleu treballar i formar part durant el debat.

Democratització, democràcia i drets culturals

Fites, fonaments teòrics, històrics i contemporanis.

Réjane Sourisseau i Cécile Offroy | Fundación Daniel y Nina Carasso


 

El dret a descobrir, a tenir espais per a la reflexió, treballar des de l’experimentació i possibilitar l’emancipació a través de la participació són aspectes intrínsecs en qualsevol societat que s’autoanomeni democràtica. És per aquest motiu que respectar, reconèixer i reforçar la dignitat de cada persona, serà indispensable pel respecte dels drets humans, però també en paral·lel, dels drets culturals.

Noves formes participatives: La democràcia en xarxa

Dinàmiques participatives, accions elaborades i dutes a terme mitjançant processos participatius, pressupostos participatius… El treball en xarxa, tenint en compte les diferents parts implicades mitjançant una metodologia participativa, està a l’alça. També a l’àmbit municipal i cultural. Però cal replantejar-nos què s’entén realment per xarxa i formes de participació?

Sobre aquests plantejament es va dedicar el curs celebrat el passat dimecres 23 d’octubre, «Noves formes participatives: La democràcia en xarxa», organitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i impartit per Simona Levi, directora de teatre, activista, docent, gestora i artista multidisciplinària.

Especialment adreçat als tècnics i tècniques municipals de cultura, tenia per objectius:

  • Analitzar les formes existents de participació ciutadana en xarxa
  • Determinar quin és el paper que aquestes han de tenir en la democràcia municipal 
  • Reflexionar sobre les formes d’organització  interconnectades en el món de la cultura

La quinzena a Facebook: Polítiques culturals, patrimoni, innovació i indústries culturals.

Aquesta darrera quinzena hem compartit articles sobre polítiques culturals, cinema, museus i patrimoni, pensament, innovació i cultura digital al Facebook d’Interacció. Comencem, però, destacant els dos articles de més actualitat:

Sobre la cultura que ens violenta, Joan Minguet Batllori; "Perquè allò que ens violenta de debò no són els petits gestos que reclamen la llibertat, sinó tota l’estructura destinada a sotmetre’ns en el miratge d’una paret blanca darrere de la qual un seguit d’íncubes i súcubes moderns es riuen de nosaltres.”

Les darreres setmanes, Catalunya ha viscut un gran nombre de manifestacions de nord a sud. Però el que ha sorprès no ha sigut la queixa, sinó qui la feia i com. Quin és el rerefons cultural que s’amaga darrere aquests nois i noies? Un reportatge de Clàudia Rius sobre els referents culturals i socials dels joves que aquests dies s'estan manifestant.

Desenvolupament urbà a través de la cultura. Els casos de València i Barcelona.

Joaquim Rius-Ulldemolins | Universitat de València

Des de les ciutats estat italianes i les seves catedrals i palaus de refinada arquitectura fins a les megalòpolis d’Orient Pròxim i els gratacels i museus bandera, les arts han conformat un element d’identitat i atracció per a les urbs i projecten les aspiracions i la manera de viure dels seus habitants.

Segons Rius-Ulldemolins, autor de «Cultura, gobernanza local y desarrollo urbano. Políticas culturales en Barcelona y Valencia en perspectiva comparada» la relació entre ciutat i cultura és una relació històrica, present des de l’època del Renaixement, i va directament lligada al desenvolupament dels museus, teatres i òperes.

Les polítiques culturals com a base per a un desenvolupament sostenible

Anita Kangas, Nancy Duxbury, Christiaan De Beukelaer | Routledge

Un dels reptes que es plantegen per les polítiques culturals és la de incloure-hi una perspectiva més sostenible, és a dir, entendre la sostenibilitat com a un aspecte transversal de totes les polítiques, també de les culturals. El llibre ‘Cultural policies for sustainable development’ mostra diverses aproximacions per tal de repensar les polítiques cultural i el desenvolupament sostenible. Ens planteja doncs revitalitzar els rols pels actors culturals (arts, llegat, activitats socioculturals…) a tots els nivells per tal de transformar les polítiques culturals. L’aspecte transversal i els objectius de desenvolupament sostenible es tracten a l’Agenda 21 de la Cultura, com ja vam poder llegir a Interacció en l'article: 'La cultura transversal en el desenvolupament sostenible'.

Canviar el món per sobreviure

El món està en hores molt baixes: s’acaben els recursos, s’acaba l’aigua i l’aire respirable; s’extingeixen les espècies i els ecosistemes. Fa uns dies vaig llegir  a l’ARA que per tercera vegada s’havien trobat plàstics a la fosa de les Mariannes. Aquests plàstics no són una anècdota sinó que ens revelen la magnitud de la marea d’escombraries que avança pels oceans. Sumem-hi l’escalfament de la Terra pels efectes dels gasos hivernacle.

Presupuestos 2020: ¿La política cultural siempre pierde?

Tony Ramos Murphy | eldiario.es

Después de una década de desmantelamiento del sistema cultural autonómico (como botón de muestra, el presupuesto de cultura ha pasado de 63 millones de euros en 2008 a 16 millones en 2016), toca su reconstrucción urgente y rápida activación dirigida a “aprovechar el poder de la cultura para el desarrollo social, la cohesión, el bienestar y el crecimiento económico” (como apunta la Nueva Agenda Europea de la Cultura de la UE). El Gobierno de Canarias cuanto antes debe acusar recibo de las tendencias más dinámicas de nuestro entorno y superar continuidades e inercias si pretende revelarse como el agente promotor del cambio político, económico y social que declara ser.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. III/2019

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 188,1 milers de persones en el tercer trimestre del 2019, xifra que es tradueix en una variació interanual positiva del 13,1%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 2,6% en el cas de les dones i del 21,6% en el cas dels homes. Per situació professional, la població assalariada augmenta un 5,5% i la no assalariada un 33,5%. El sector cultural aplega el 5,4% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha augmentat un 4,6% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 4%.