Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Censura com estratègia política en marxa des d’instàncies judicials

Les lletres de Valtonyc, Pablo Hasel o La insurgencia, ‘Fariña’ de Nacho Carretero, o la peça que exposava a ARCO Santiago Sierra, són només exemples de l’altaveu que suposa la creació a l’hora de difondre idees. Però encara resten en l’imaginari col·lectiu també els tuits de Ximi, de Cassandra Vera o Guillermo Zapata, el “Gora Alka-Eta” de Títeres desde Abajo, i una llista llarga de casos mediàtics, però també un gran nombre de casos desconeguts.

Apunts sobre la gestió cultural pública a Argentina

Juan Urraco [Ed.] | DNFC,  Ministerio de Cultura de la Nación (Argentina)

L’any 2016 Argentina va començar un programa nacional de formació en gestió cultural pública. Es tracta d’un pla d'estudis destinat a la professionalització dels tècnics que desenvolupen tasques de gestió cultural en l’àmbit nacional, provincial, municipal o bé universitari. Els objectius bàsics del mateix són: contribuir a l’especialització, generar un lloc de trobada i articular una xarxa de gestors.

El medi ambient a través de l'art.

Nathalie Blanc, Barbara L. Benish | Routledge

Es pot millorar el medi ambient a través de l’art? Més enllà de reutilitzar i reciclar, es tracta d’aprofundir des de projectes artístics la relació amb el medi per tal de generar millores en l’entorn natural, i en la consciència dels qui consumim cada dia el planeta.

Consciència crítica i polititzada a través de l’art, la tercera opció

Nora Ancarola, Laia Manonelles i Daniel Gasol [eds.] | Rayo Verde

La societat neoliberal ha concebut el consens com inspiració i base de tota decisió politicosocial. Però es tracta d’un consens sovint fingit, un cop foragitades totes les idees dissidents. Cal introduir el ferment contestatari en l'àmbit de la creació, una expressió de Juan Goytisolo, i ja es desenvolupa aquesta pràctica. Aquest projecte va precisament d’això. “Necesitamos una nueva gramática política del malestar para poder nombrar los modos en que estas formas de vida nos hieren”.

Els drets culturals a l'horitzó

Jean-Pierre Saez [dir.] | l’Observatoire

Ja fa temps que es parla de drets culturals, de la mateixa manera que es parla del dret a l’educació, els drets lingüístics o a la llibertat de culte, sobretot des de la preciosista declaració de Fribourg, i també des de la Declaració Universal dels Drets Humans [art. 26-27]. Com és ben sabut però, de poc serveixen aquestes declaracions si els governs finalment obliden legislar o aplicar polítiques en aquest sentit.

Treballar des de la perifèria per a recuperar el paper central dels treballadors de la cultura

Universidad de Cádiz – Fundación Municipal de Cultura de Cádiz – Diputación Provincial de Cádiz

PERIFÉRICA va néixer l’any 2000, una revista capdavantera a Andalusia que aborda la temàtica de l’anàlisi cultural, té l’objectiu de generar aquest espai de reflexió i debat encaminat a aportar visions perifèriques sobre el fenomen sociocultural amb la vocació d’aconseguir que els treballadors de la cultura recuperin el paper central que els pertoca. Es tracta d’una publicació anual, compartim aquí la seva divuitena edició.

Tuit de la setmana

L'efecte de la immersió és amarar-se. Qui pot estar en contra d'un verb com aquest? @xcervantes1

Robots a escena

La robòtica forma part de la nostra vida diària, però sovint passa desapercebuda. Els robots que normalment fan feines mecàniques, poden guanyar protagonisme i arribar a pujar als escenaris?

SIMPOSI INTERNACIONAL «TEATRE I CIUTAT. ESCENOGRAFIES PREEXISTENTS». Convocatòria de comunicacions

SIMPOSI INTERNACIONAL «TEATRE I CIUTAT. ESCENOGRAFIES PREEXISTENTS»

La revista Estudis Escènics de l’Institut del Teatre de Barcelona, conjuntament amb el Grup de Recerca ACM (Anàlisis Crítiques de la Modernitat: Arquitectura i Ciutat) de la Universitat Politècnica de Catalunya, organitzen durant els dies 27 i 28 de setembre de 2018 el Simposi Internacional «Teatre i ciutat. Escenografies preexistents».

Per a més informació:

Les altres cares de la meritocràcia

Jo Littler | Routledge

La meritocràcia ha estat utilitzada com a símbol d’equitat en el sentit de que es constitueix com un sistema d’oportunitats per arribar al poder per a tots, convertint-se en una eina clau en la legitimació cultural del capitalisme. Existeixen però altres lectures, aquest llibre destaca que la meritocràcia es forma com una plutocràcia ja que és un sistema que ajuda a reproduir i perpetuar el model actual.