Posar les relacions al centre

John Byrne, Elinor Morgan, November Paynter, Aida Sánchez de Serdio, Adela Zeleznik | Valiz

Podem imaginar nous escenaris pels museus del futur? Quines característiques tindran? És evident que la direcció va cap a la construcció d’un museus més social, obert i participatiu. Entenem doncs que el futur dels museus va en aquesta direcció. Al llibre es reflexiona sobre com s’entendrà el museu en el futur, i és per això que ofereix una anàlisi de l’educació, la mediació o la interpretació que es duu a terme dins d’aquesta institució. La intenció d’aquestes reflexions és entendre que el visitant ja no és tractat com un mer visitant, sinó com un membre part d’un cos. Els museus han començat a autointerpretar-se com espais de col·laboració en la producció de coneixement, i amb la necessitat d’aplicar nous rols. És per això que cada vegada tenen més la necessitat de canviar les estructures i re-imaginar els futurs escenaris possible.
 

Constituencies are fluid, mutable, protean. They grow, change, adapt, hybridize and reform according to circumstance and need
 

El llibre també fa visible les diverses i a la vegada contradictòries estratègies que les institucions prenen per implementar el canvi d’activitat i de paradigma. El llibre està estructurat en cinc capítols que treballen a partir d’informes, articles, projectes, discussions, etc. centrades en diversos aspectes de les pràctiques dels museus les quals poden quedar afectades per aquest repensar la relació entre els museus i la seva constitució. Les temàtiques son molt diverses, passen per la creació d’un escenari de futur imaginat on es reflexiona sobre el futur dels museus. També es reflexiona en un altre capítol sobre el marc de referència a través del qual desenvolupar la idea dels museus “constituents”. Es tracten altres temes com ara la relació entre l’arquitectura dels museus i les seves funcions ideològiques. A part de l’arquitectura, l’educació també hi té un capítol dedicat a imaginar el museus constituent com un espai de trobada de discursos crítics i pràctiques, un trobada entre estètiques, polítiques i coneixement.
 

The constituent museum, then, does not have a department of education: it is entirely constituted as a collective learning space: rather than exhibit, it performs. It does things to its members and to the situations and places in which it operates.
 

Seguidament, també es parla sobre la distribució de la propietat i l’apoderament, on es parla sobre com es tracta el poder del públic i de les audiències. Finalment el darrer capítol pensa sobre el futur de les relacions, les constitucions com a la part central dels museus. Aquest capítol final ajuda a tancar la reflexió i la teoria desenvolupada al llarg de tot el llibre, on es projecta un futur on tot és possible, però que també ens recorda que les accions que duem a terme avui conformaran els escenaris de futur de demà.
 

Un dels projectes recollits dins de l’últim apartat dedicat a l’arxivament de casos relacions als museus és l’Open Source Protoypes, el qual va ser una col·laboració desenvolupada per la Fundació Antoni Tàpies i el seu arxiu. Durant 5 anys, del 2011 al 2016, diversos grups amb lligams amb l’educació van ser immersos en recerques i projectes d’intervenció al voltant de pràctiques artístiques contemporànies. Les propostes al llarg d’aquests anys han estat heterogènies i han permès treballar des de diverses disciplines en un espai comú. 
 

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació


 

Inicieu sessió registreu-vos per a enviar comentari