Cultura i desenvolupament sostenible


 Red Española de Desarrollo Sostenible
 

En quina situació es troba el món de la cultura davant un repte de tal magnitud? Com afecten la seva capacitat qüestions com la precarietat laboral dels agents culturals, les polítiques d'austeritat i les retallades pressupostàries o les restriccions a la llibertat d'expressió i a l'autonomia de l'art i la cultura?

 

 La sostenibilidad cultural tiene que ver ineludiblemente con la relación entre sistemas culturales y comunidades educativas. La educación nos cultiva y nos habilita para ejercer el derecho a la cultura. El refuerzo de las disciplinas de humanides y artísticas en la enseñanza tienen que ver directamente con disponer a los individuos y a sus acciones colectivas con capacidad de resolver cultural y creativamente sus crisis y retos de desarrollo humano sostenible. (Martinell et al., 2020, p. 93)
 


Penang Street Art Malasia (Martinell et al., 2020, p. 25)

Penang Street Art Malasia (Martinell et al., 2020, p. 25)
 
 

La necessitat i el repte que planteja la hipòtesi principal d’aquest treball és la d'avaluar des d'una perspectiva transversal, a causa de les relacions existents entre la cultura i les múltiples dimensions del desenvolupament (siguin econòmiques, socials o sobretot ambientals). Aquest document també té molt en compte el multinivell, pels efectes de la globalització, que defineix les diverses capes i dinàmiques del desenvolupament local i regional.
 

 Las culturas no están aisladas ni son estáticas, sino que interactúan y evolucionan. La palabra “pluralismo” carece de significado si individuos y comunidades no pueden emprender iniciativas democráticas ni expresar su imaginación creativa de manera concreta. Asimismo, deben disponer de los medios necesarios para poder comunicarse con los miembros de otras sociedades. Las nuevas tecnologías en materia de medios de comunicación no deben convertirse en instrumento exclusivo de los ricos y poderosos, sino que deben ser utilizadas como medios de interacción democrática y de reducción de la pobreza. Esto requiere un mercado competitivo y un equilibrio entre eficiencia y equidad, así como entre intereses globales y locales (Unesco, 1997 citat per Martinell et al., 2020, p. 90)
 


L'evident carreró sense sortida a què es veu abocat el model de desenvolupament actual (per la crisi ambiental i l'exclusió social que genera) requereix replantejar els valors i estils de vida dominants fins avui. És en aquest escenari que el paper de la cultura, com a productora social de significats, és d'una importància estratègica.
 

 Los creadores y artistas aportan sus visiones sobre el futuro y las consecuencias de nuestras acciones (utopías, distópias, etc.) o se anticipa a cambios sociales y culturales. (Martinell et al., 2020, p. 90)
 
 

Els capítols del document tracten diversos temes com per exemple, per què els Objectius de Desenvolupament Sostenible no incorporen la cultura, com s’integra l'Agenda 2030 en el sector cultural i creatiu, l’avaluació de la sostenibilitat en les accions culturals, quines poden ser les fórmules i mitjans per activar la sostenibilitat als museus i al patrimoni o la importància de la narrativa i la creació d'imaginaris ecològics per a un futur sostenible.
 
 


 "Museos en acción: sostenibilidad en modos y medios" (Martinell et al., 2020, p. 47)
 
 

 La cultura moldea nuestro pensamiento, nuestra imaginación y nuestro comportamiento. La cultura es la transmisión de comportamiento y también una fuente dinámica de cambio, creatividad y libertad, que abre posibilidades de innovación. Para los grupos y las sociedades, la cultura es energía, inspiración y empoderamiento, al mismo tiempo que conocimiento y reconocimiento de la diversidad: si la diversidad cultural está «detrás de nosotros, a nuestro alrededor y ante nosotros», como dijo Claude Lévi-Strauss, debemos aprender a orientarla no hacia una confrontación entre culturas, sino hacia una coexistencia fecunda y una armonía intercultural.   (Unesco, 1997 p. 9 citat per Martinell et al., 2020, p. 93)
 

Algunes de les conclusions que extreu el document sobre quins s'hauríen de considerar elements del sistema cultural i quins àmbits d'aquest, les trobem al següent paràgraf:
 

 Para avanzar en esta lectura sistémica hemos intentado definir algunos de sus elementos o componentes, así como los diferentes ámbitos del sistema cultural. Como un primer ejercicio de situar el sistema cultural en la realidad más allá de definiciones teóricas, sugerimos algunos elementos o componentes del sistema cultural:
 

Bienestar y calidad de vida / Valores culturales y formas de vida / Identidades culturales / Diversidad cultural y expresiva / Conocimientos y saberes / Espirituali-dades / Pertenencia cultural / Género / Derechos humanos y culturales / Espacio público y hábitat / Convivencia y paz / Paisaje Cultural / Naturaleza y medio ambiente / Capacidades y habilidades culturales / Lenguas y lenguajes / Comunicación cultural / Creación e innovación / Transformación y evolución social / Economía / etc.
 

En este mismo sentido, podemos afirmar que el sistema cultural no es homogéneo y que dispone de lo que hemos denomi-nado ámbitos, como espacios internos del sistema que tienen unas características di-ferenciadas. Podemos considerar ámbitos del sistema cultural:
 

Patrimonio Cultural / Artes / Institucionalidad y gobernanza / Memoria y tradición / Producción y mercados / Industrias creativas / Tecnología / Regulación normativa / Educación cultural / Local – Global / Agentes culturales.  (Martinell et al., 2020, p. 94)

 


 


 

Podeu consultar i descarregar-vos el document:

     

Martinell. A. (coord.) et al. ( 2020). Cultura y desarrollo sostenible. Aportaciones al debate sobre la dimensión cultural de la Agenda 2030. Red Española para el Desarrollo Sostenible (REDS). https://bit.ly/3uiiYol


_______________________________________________________________________