La transició cultural digital

Coord.: Juan Arturo Rubio Arostegui i Joaquim Rius-Ulldemolins | Arbor

Les xarxes socials han esdevingut un món paral·lel a la nostra realitat física per on circulen grans cabals d’informació en format digital. Aquesta informació ens arriba vestida de diferents maneres, amb el muntatge d’un vídeo, amb les línies d’un text, el dinamisme d’un gif o la síntesi d’una infografía. El procés de transformació del físic-analògic al digital està transformant el món i la manera d’accedir a la cultura i al coneixement, per tant, també ho fa en les formes de crear, mediar i participar de la cultura. Aquest número de la revista sobre ciència, pensament i cultura, Arbor Vol 195, No 791 (2019) aprofundeix en la digitalització del coneixement i tot allò que suposa per a la gestió cultural i les indústries creatives.
 

La transició al digital de la cultura i el coneixement:

els seus efectes en la creació, la intermediació i la participació cultural
 

Estudi crític de les posicions tecno-deterministes en el pensament modern occidental: art, ciència i tecnologia.

Un dels temes que tracta aquest número d'Arbor, és el paper central de la tecnologia digital en tots els espais de debat, de la investigació i del saber. Es tracta d’abordar amb un format crític-humanista de les tecnologies des del pensament modern occidental, un acostament epistemològic a la tecnologia, podríem dir, la situarà en un altre pla de les nostres maneres de conèixer. La conformació dels processos creatius en l'art de la modernitat és bona mostra d'això. S’analitzen també els processos creatius vinculats a la tecnologia, que configuren i permeten la transformació del nostre coneixement.
 



 

Mobilitzacions per la xarxa. Les evolucions del moviment open.

Una visió sintètica del moviment open, de les seves característiques i aportacions fonamentals. Un moviment que és el conjunt de lluites protagonitzades per individus, fòrums, organitzacions i institucions de molt divers tipus que postulen una visió oberta, inclusiva i participativa d'internet i dels béns digitals. Consta de sis branques fonamentals en funció del camp sobre el qual operen: el programari, la comunicació científica, els materials educatius, la creació cultural, la producció maker i la neutralitat de la xarxa.

 

L'auge del micromecenatge en l'esfera cultural. ¿Nova arquitectura de la producció compartida o simple reformulació de la fragilitat i precarietat del sector?

Les experiències vinculades al micromecenatge (crowdfunding), particularment en l'esfera cultural, s'han expandit de manera inimaginable tot just fa uns anys. L'auge del crowdfunding en l'esfera cultural ¿representa una nova arquitectura de la producció compartida o més aviat implica una simple reformulació de la fragilitat i precarietat del sector? A través de l'anàlisi de l'activitat de diferents plataformes de crowdfunding, aquest article respon a aquesta pregunta i proposa quatre dimensions per a l'anàlisi del retorn social o valor públic de crowdfunding.
 

Contribució a l'anàlisi sociològica de la creativitat i la digitalització del camp cultural: creació, intermediació i crisi.

L'anomenada transició digital està erosionant l'autonomia del camp cultural, subjugant-lo a les dinàmiques econòmiques i tecnològiques. Tot i això, el discurs hegemònic tendeix a interpretar aquesta com un procés netament positiu per a la creativitat, centrant l'atenció en l'augment de l’accessibilitat als recursos informatius i d'eines per a la creació. En aquest article s’analitzen teories i conceptes sociològics amb uns resultats més ambigus. Si bé la noció d'autoria i creació pot ser interpretada des d'un punt de vista més cooperatiu i relativista, és discutible que pugui ser eliminada. A més, si bé l'anàlisi de la intermediació cultural ha de tenir en compte el paper més complex i actiu dels intermediaris, difícilment es pot concebre el sistema cultural sense la seva existència. L'article doncs, es proposa contrastar els discursos sobre aquesta transició al digital partint de les teories clàssiques i contemporànies de la sociologia de la cultura per així, plantejar futures línies d'investigació sociològica sobre les conseqüències tant en agents i com en la indústria cultural en el seu conjunt. L’objectiu és generar una perspectiva neutral que pugui considerar els efectes socials i sistèmics de la tecnologia des del sector creatiu i cultural.


 



HTML  La transición a lo digital de la cultura y el conocimiento: sus efectos en la creación, la intermediación y la participación cultural.




 




 

Inicieu sessió registreu-vos per a enviar comentari