El salt cap a la innovació als museus: millor si el fem plegats

Chuan Li,  Sendy Ghirardi | Museum management and curatorship, Volume 34, Number 3, September 2018


Els museus poden ser palanques pel desenvolupament local i socioeconòmic, i la innovació és crucial per assolir aquest propòsit. Així ho consideren Chuan Li i Sendy Ghirardi, autors de l’article The role of collaboration in innovation at cultural and creative organisations. The case of the museum, publicat a la revista Museum Management and Curatorship. L’article descriu meticulosament l’estudi que han dut a terme amb la intenció de reforçar a través de noves evidències aquesta afirmació i, paral·lelament, de contribuir a la recerca duta a terme pel que fa a la relació entre els conceptes d’“innovació” i “col·laboració” en l’àmbit cultural, fins ara força escassa.

Es tracta d’un sondeig realitzat mitjançant el mètode ANOVA a 59 dels 121 museus registrats del País Valencià, tots ells considerats museus petits o mitjans (que disposen d’entre 3 i 6 treballadors).

Per què aquest territori i per què aquest criteri de selecció? El País Valencià és la quarta comunitat més poblada d’Espanya, i és molt rica en museus (la majoria dels quals són públics), exposicions i recursos museogràfics. Pel que fa a la mida petita o mitjana dels museus, aquest factor no és tan determinant com el fet que es tracti de museus locals. Li i Ghirardi consideren que aquest tipus de museus són els adequats per aquest estudi ja que permeten «minimitzar l’impacte dels factors “país” i “política” en el rendiment de la innovació» als museus.

Així doncs, la mida dels museus, però també el tipus de titularitat, són factors importants que, d’acord amb els autors de l’estudi, influeixen en la innovació de les organitzacions museístiques. Pel contrari, les tipologies dels museus no hi influeixen, motiu pel qual l’estudi ha tractat per igual tots els museus, ja siguin d’art, arqueologia, etnologia, ciència, etc.

Els autors són conscients de les limitacions d’aquest estudi, que es centra en una comunitat concreta d’Espanya i que no té en compte les realitats d’altres països (cadascun amb contextos socials, culturals i econòmics ben variats). Tanmateix, els resultats extrets d’aquest estudi poden ser útils, si bé no del tot aplicables, per la resta de museus locals de l’estat, i fins i tot d’altres països europeus.

L’estudi es centra en el tipus de “col·laboració proveïdor-productor” des del punt de vista de la innovació tecnològica i cultural, per bé que no s’obvia la importància de la col·laboració entre el museu i els seus propis usuaris, en tant que els visitants constitueixen tot sovint el factor clau per a la innovació de moltes àrees i funcions del museu.
 


D’altra banda, és especialment rellevant la diferenciació que es fa en dues tipologies d’innovació:

  • Innovació tecnològica: Té a veure amb el procés de fabricació dels productes i serveis i, per tant, amb els seus canvis de funció o amb el valor d’ús.
  • Innovació cultural: Té a veure amb la generació d’estètica, simbologia o significat. Així doncs, es materialitza en els canvis d’aparença externa dels productes i serveis o en l’adopció de nous elements de comercialització.


Després de partir de tot un seguit d’hipòtesis, les conclusions extretes en relació als tipus de col·laboració que contribueixen a la innovació tecnològica i/o cultural dels museus són les següents:

  • La col·laboració amb les universitats millora la innovació tecnològica, però no influeix en la cultural
  • La col·laboració amb les empreses d’alta tecnologia millora la innovació tecnològica, però tampoc influeix en la cultural
  • La col·laboració entre museus millora la innovació tecnològica però, un cop més, no influeix en la cultural
  • La col·laboració amb associacions de museòlegs i altres millora la innovació cultural i, en canvi, no influeix en la tecnològica
  • La col·laboració amb empreses de museografia no contribueix ni a la innovació tecnològica ni a la cultural
  • La col·laboració amb professionals independents tampoc contribueix ni a la innovació tecnològica ni a la cultural


Altres resultats significatius poden ser el fet que els museus públics valencians siguin menys propensos que els privats a incorporar la innovació tecnològica als seus equipaments, o que la forma de col·laboració més freqüent de totes les esmentades anteriorment sigui la que es produeix entre els propis museus.

Accedeix a l’article complet per consultar la resta de conclusions i conèixer amb més detall la metodologia emprada per a la realització de l’estudi mitjançant els següents enllaços:


PDF     The rolle of collaboration in innovation at cultural and creative organisations. The case of the museum.

HTML  The rolle of collaboration in innovation at cultural and creative organisations. The case of the museum.


 

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris