La precarietat laboral en el món de la cultura: un model endèmic que es consolida

Juan Vicente Aliaga i Carmen Navarrete [eds.] | Tierra de Nadie Ediciones

Recull de textos nascuts al seminari organitzat pel grup d’investigació ‘Espacio Urbano y Tecnologías de Género’ de la Universitat de València en relació a la pràctica artística en temps de precarietat. Reflexiona al voltant del mercat laboral dels artistes en relació amb el sistema econòmic capitalista i la mercantilització de la vida que suposa. El precariat fa referència, doncs, a la unió del precari i el proletariat.

Al diccionari trobem el terme precari, i aquest és sinònim de fràgil, també pot voler dir que no ofereix garanties de durada. A l’article de Teresa Marin, es defineix el precariat, amb les característiques d’aquest segons Standing: caràcter discontinu, inestabilitat econòmica, inseguretat sistèmica (per flexibilitat), existència precària, absència de drets i protecció laboral, progressiva exclusió del sistema i absència d’identitat. Quan Benhamou definia el mercat laboral dels artistes al llibre ‘Economia de la cultura’ l’any 1997 ja hi donava un perfil molt similar tot i que sense utilitzar el concepte precarietat; que ara està de moda, el que s’exemplifica entre d’altres amb l’atorgament del 45è Anagrama a Remedios Zafra pel llibre «El entusiasmo. Precariedad y Trabajo creativo en la era digital».

Gairebé tots els estudis sobre la precarietat al camp de la cultura l’associen a la vocació, al gust per realitzar una tasca. Aquesta característica de la bohèmia de l’artista també era molt pròpia de l’època del romanticisme del segle XVIII. Però cal dir, també, que aquest binomi precarietat-vocació és característic d’un sistema econòmic concret: el capitalisme. També està influït pel fenomen de l’star system, que seria com el monopoli en l’economia, uns pocs lideren i controlen el mercat mentre molts lluiten per sobreviure.

«Producción artística en tiempos de precariado laboral» està organitzat en dues seccions: ‘Producció cultural i polítiques culturals’ i ‘Productors culturals i precarietat laboral’. Compta amb articles de: Maite Aldaz, Jorge Luis Marzo, Teresa Marin, Juan Vicente de Aliaga, Carmen Navarrete, Ana Navarrete i María Ruido. Cal remarcar que el llibre es centra especialment en el sector de les arts visuals, gairebé tots els exemples es relacionen amb aquesta disciplina


Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació.


Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris.