La dimensió social de la cultura | Informe CoNCA 06_18 L'Estat de la cultura i de les arts

La cultura no sembla estar per festes. Les dades recollides a l’informe d’enguany demostren un cert estancament general i malgrat que alguns gràfics s’enfilen, aquests no arriben a ser engrescadors. L’autocrítica plana sobre el sector, que a més de la precarietat endèmica i la manca de pressupost, percep una preocupant manca d’impacte al conjunt dels catalans. Si bé l’accés a la cultura no ha de ser exclusiu d’uns certs sectors socials, sembla que és així quan s’arriba a afirmar que gairebé la meitat de la població no mostra interès per la cultura. Aquesta situació però, es pot veure com una oportunitat. Si tenim en compte els canvis socials i com es tradueixen al sector cultural també, podria ser que la cultura esdevingués la clau per impulsar canvis en molts àmbits de la nostra societat. La cultura pot ser motor d’avenç en sectors ben dispars, que ara es veuen allunyats, inconnexes, però que poden arribar a interconnectar amb una xarxa sostinguda per la cultura. Pot ser aquesta la dimensió social de la cultura?


 

El centre cultural de dones, Francesca Bonnemaison, La Bonne, amb la veu de Marta Vergonyós i la interpretació en signes, donen la benvinguda a totes les assistents i aprofiten per anunciar que el CoNCA està treballant en un informe sobre la situació laboral de les dones al sector cultural, que es presentarà al febrer de 2019. Com a únic centre de creació de dones del país, La Bonne fa també una ferma defensa de les quotes per tal de millorar la qualitat i diversificar el sector en tots els àmbits.


 


 

Democràcia cultural

Carles Duarte posa fil a l’agulla aludint que aquest informe de l’estat de la cultura i de les arts ens evoca a replantejar la democràcia cultural. D’una banda perquè es perceben noves formes de creació i organització que passen per damunt les formes tradicionals de fer de les polítiques públiques. De l’altra perquè apareixen nous llenguatges, noves generacions, noves veus que cal tenir en compte. Per tant es veu la necessitat d’oferir noves mirades des del CoNCA per ser fidels a la realitat cultural del país.

Si és cert que ‘la diversitat genera major creativitat’, el CoNCA insta a vetllar pels drets culturals i una major cohesió que tingui en compte totes les diversitats de la nostra societat.

‘No hi ha cohesió social sense cultura’

Es parla d’estereotips massa arrelats i s’afirma que els joves no participen de la cultura. Es pot veure a les enquestes que només un 42% dels joves de 14 a 19 anys la consideren molt important. Potser el que cal és ampliar el camp de visió del que és cultura. Inclusiva i propera, que no allunyi certs sectors, quan molt probablement hi accedeixen diariament de manera inconscient. S’aludeixen així altres territoris on es té assumit el paisatge o l’arquitectura com a part de la cultura, talment com el pensament, la cultura científica o la visió de futur com la prospectiva. Llums que ens pot aportar el conjunt de la cultura per enfocar el demà.

L’interès per la cultura va augmentant amb l’edat i entorn als 60 anys arriba al seu punt àlgid. Poden ser molts els factors d’aquesta dada, sigui per consciència del significat de cultura, per la formació o bé el poder adquisitiu, segurament tots i més hi tenen part de responsabilitat.

Aquesta visió esbiaixada que obvia certa activitat cultural és la que s’hauria d’abordar. Com? El CoNCA sembla tenir-ho clar, a través de l’educació. Educació i cultura han d’anar juntes, començant per les conselleries de la Generalitat, es fa una crida a la millora de les relacions interdepartamentals amb immigració, economia, turisme o treball, es posen com a exemple. De fet s’apunta al treball que ja estan fent les conselleries d’Ensenyament i Cultura en aquest sentit.

A banda dels estancaments de les dades, la pobresa cultural és un altre dels temes que preocupa profundament al CoNCA. Si la cultura ha de ser una eina per a la cohesió social, per assolir una plena igualtat de drets, aquesta ha d’arribar a tothom. En canvi, a l’enquesta de participació, informe que vam exposar també a Interacció, es desprèn que un 62% dels enquestats aludia al preu a l’hora de justificar la seva manca d’accés a la cultura, seguit de la manca de temps amb un 44%.

I es que en realitat la cultura, lluny d’estar molt subvencionada, la paga el ciutadà. Entre els anys 2013 i 2017 la despesa pública en cultura s’estanca, sobretot per part del Govern de la Generalitat. El CoNCA valora positivament l’esforç que fan la gran majoria de governs municipals, que han pogut realitzar un augment en la despesa cultural. Però malgrat tot, de 854€ que es gasta de mitjana per persona i any en cultura, només 131€ provenen de la despesa pública.


 

Cultura i educació

Es manifesta certa preocupació ja que els informes denoten que la recuperació econòmica no sembla tenir un impacte directe i clar en el sector cultural.

Des del CoNCA, l’evolució del món cultural no es veu amb satisfacció. Els canvis que mouen la societat actual reconfiguren els marcs culturals i en aquest sentit s’aposta per un gran acord per modificar i modernitzar les polítiques culturals.

A Catalunya hi ha més de 3.000 associacions i quasi mig milió d’associats, però aquestes entitats, amb una mitjana de 10.000 € de pressupost, necessitarien més recursos per poder desenvolupar el seu potencial com a element cohesionador i educador.



 

El CoNCA reclama i posa com a fites:


 

  • Posar els focus sobre les polítiques culturals, mantenint la qualitat de les propostes artístiques i la seva presència internacional
  • Una contractació digne pels professionals
  • L’aplicació de la Llei de propietat intel·lectual
  • Obrir nous suports a la creació i aconseguir un nou sostre de finançament: un 2% del pressupost de la Generalitat (ara del 0,7%), manllevant l'1% dels pressupost d'obra pública, de la taxa turística, les telefòniques i distribuidores.
  • Una nova llei de mecenatge i un major esforç de l'empresa en la cultura.


 

Més enllà d’aquests punts, el CoNCA posa el focus en la necessitat d’implicar el sistema educatiu en la cultura, potenciant les disciplines artístiques i fomentant la creativitat dels alumnes, des d’edats primerenques. L’objectiu, aconseguir que els ciutadans tinguin una formació bàsica per garantir l’accés a la majoria de continguts culturals per a les generacions futures.

Pot la cultura impulsar la transformació de l’educació, construint una societat més lliure? De la mateixa manera que l’educació incrementi al mateix temps la participació cultural. Segurament el futur de l’educació passi per trencar aquests motlles, talment com li pertoca a la cultura.

La dimensió social de la cultura no és pas la quarta dimensió, ja existeix i és tangible. Només cal connectar tots els punts. Connectar institucions, associacions, creadors, usuaris, espectadors, activistes, empreses, consumidors, participants i comptar amb totes les veus, les més diverses, perquè al capdavall tota persona fa cultura.



 

HTML   La dimensió social de la cultura | Informe CoNCA 06_18 L'Estat de la cultura i de les arts

PDF     La dimensió social de la cultura | Informe CoNCA 06_18 L'Estat de la cultura i de les arts


 

Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris