Censura com estratègia política en marxa des d’instàncies judicials

Les lletres de Valtonyc, Pablo Hasel o La insurgencia, ‘Fariña’ de Nacho Carretero, o la peça que exposava a ARCO Santiago Sierra, són només exemples de l’altaveu que suposa la creació a l’hora de difondre idees. Però encara resten en l’imaginari col·lectiu també els tuits de Ximi, de Cassandra Vera o Guillermo Zapata, el “Gora Alka-Eta” de Títeres desde Abajo, el Macba censurant l'obra 'La bèstia i el sobirà', i una llista llarga de casos mediàtics, però també un gran nombre de casos desconeguts.

Davant aquests actes de censura la societat sòl respondre en un primer moment a través de les opinions i les xarxes socials. Però ben segur que seguirà havent-hi mobilitzacions en aquest sentit, com ja va fer fa uns mesos ‘No callarem’ organitzant un concert per la llibertat d’expressió en suport als músics encausats per les seves lletres. L’acte, centrat en la música, anava més enllà amb el lema ‘Demà pots ser tu’. El reclam és el dret a la llibertat d’expressió, des de la creació és clar, però sobretot com a dret fonamental de qualsevol país democràtic.
 


La controvèrsia és molt profunda, perquè es situa en un pla jurídic en el que no s’aconsegueix arribar a un consens vers els límits dels drets fonamentals. Es tracta d’un debat ideològic i gairebé sempre la reacció té un punt de subjectivitat.

 

 
Fins dilluns!