Política cultura, fi de trajecte o nova estació?

Françoise Benhamou | La Documentation Française

Breu assaig sobre el futur de les polítiques culturals. L’objectiu de l’autora, especialista en economia de la cultura, és estimular la reflexió i assenyalar, a grans trets, els principals reptes i les grans paradoxes que cal tenir en compte a l’hora plantejar qualsevol debat sobre el futur de la invenció pública en matèria de cultura. Benhamou reconeix la tasca feta durant les últimes dècades però convida a fer replantejaments valents a l’hora de redefinir les estructures i les institucions culturals públiques. L’autora parteix de la realitat francesa però les seves argumentacions assoleixen validesa i interès a escala europea. 

«Politique culturelle, fin de partie ou nouvelle saison?» identifica les tres grans revolucions a les quals s’enfronten en aquests moments les polítiques culturals: la globalització, la revolució digital i una revisió profunda de les relacions entre esfera pública i sector privat. I esmenta algunes contradiccions que acompanyen inevitablement a les polítiques culturals en la seva articulació:  protegir la cultura de la forta influència de l’economia però, a la vegada, potenciar les externalitats econòmiques de la cultura; desenvolupar culturalment els territoris però preservar també el potencial de les grans capitals culturals; defensar les excepcions culturals nacionals i locals davant la globalització; vetllar pels drets dels autors però també pels dels internautes; incentivar la digitalització i la virtualitat sense abandonar la dimensió física de cultura; se li demanen resultats a curt termini quan la cultura requereix temps i ritmes llargs per a la creació, la conservació del patrimoni i l’educació del públic; ha d’intentar arribar a tots els públics però les dades demostren que el consum cultural és terriblement elitista; etc.

L’autora planteja també algunes qüestions clau: Quin ha de ser el paper dels ministeris de cultura? Com desplegar a la vegada polítiques territorials, nacionals i europees? Com articular la descentralització? Com reorganitzar les estructures i adaptar-les a l’actual paisatge de crisi i convulsió social? I apunta algunes pistes per a l’acció: suport a la creació i, sobretot, a l’excel·lència, preservar els patrimonis i desenvolupar totes les formes d’accés a la cultura; reinventar la relació entre públic i privat; conformar una governança de la política cultural més modesta, més col·laborativa, més sensible als resultats i més disposada a respectar els ritmes i els projectes culturals a llarg termini.


 

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació


 

 Elargir les horizons de la politique culturelle


 


 

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris