Interacció

María Fernández Sabau, Javier Martín Cavanna, Pilar Gonzalo | Fundación Compromiso y Transparencia | Foro de Cultura y Buenas Prácticas

Segons aquest informe que analitza els webs de 60 museus de belles arts i art contemporani a l’estat espanyol, només es poden considerar com a institucions  transparents el Museu Guggenheim Bilbao, l’Artium de Vitoria i el Museu del Prado. De la resta, 42 museus es consideren opacs ja que publiquen informació sobre menys de 8 indicadors de transparència dels 24 plantejats per l’informe. I 15 museus es qualifiquen com a translúcids perquè proporcionen informació d’entre 8 i 15 d’aquests indicadors. L’informe apunta que els museus, en general, publiquen molta informació sobre les seves activitats educatives però, en canvi, aporten molt poques dades sobre les seves polítiques de funcionament i resultats obtinguts.

Les autores constaten que s’han produït millores importants en relació a la primera edició de l’informe, publicada el 2010, ja que en aquella època només dos museus proporcionaven informació econòmica mentre que ara ho fan catorze. Però insisteixen en el fet que la transparència del sector museístic a Espanya té encara un ampli marge de millora donat que només superen el 50% d’assoliment quan es tracta d’informar sobre les activitats, la missió o l’estructura directiva.

Els museus analitzats fan servir les seves webs per explicar les activitats que realitzen (48%), especialment les relatives a l’àmbit educatiu (73%). En canvi, no proporcionen informació sobre tasques de documentació, conservació o investigació, malgrat la importància capital que tenen aquestes activitats en els museus.

La meitat dels museus estudiats publiquen la seva missió en la pàgina web, però encara resten 30 museus que no ho fan, tot i la importància estratègica que té per a les institucions museístiques comptar amb una missió correctament formulada. També és prioritari proporcionar informació referent a l’estructura organitzativa, en aquest sentit, un 63% de les webs ofereix informació sobre el seu director, un 53% publica el perfil professional dels seus directius i només 12% publica l’organigrama de la direcció del museu.

Les àrees més opaques

La informació que menys museus publiquen a les seves webs és la referent als resultats sobre el grau d’assoliment dels seus objectius, la utilització dels recursos i les visites. Segons les autores de l’informe aquesta informació és vital ja que una avaluació periòdica dels resultats d’una institució permet al seu òrgan de govern, al seu equip directiu i a la societat en general, conèixer si les activitats que es desenvolupen van en consonància amb la missió institucional fixada i si els recursos disponibles s’inverteixen en la consecució d’aquesta missió.

Segons l’informe és necessari que el sector analitzi aquestes dades. Només un museu publica informació sobre el grau s’assoliment dels objectius fixats per a les seves principals activitats i departaments; només dos museus identifiquen en quina mesura les previsions d’ingressos i despeses s’han complert i on es troben les principals desviacions, i només sis museus publiquen informació sobre el número de visites anuals o el seu grau de satisfacció.

Les autores assenyalen que un altre punt feble dels museus és la publicació de les polítiques que els regeixen. En aquest sentit, només un 18% facilita els estatuts, el document legal que regula el funcionament bàsic d’una organització; només un museu fa públic el seu codi de bon govern, i cap museu de la mostra comparteix les seves polítiques respecte a la gestió de la seva col·lecció.

La informació econòmica és una altra de les àrees menys transparents dels museus, malgrat cal destacar l’esforç que han fet algunes institucions museístiques per publicar els estats financers, així com les dades desglossades d’ingressos i despeses, que publiquen un 23% dels museus de la mostra. Un 20% publiquen la memòria de comptes anuals, un 18% l’informe d’auditoria i un 17% el pressupost aprovat per a l’any en curs.

L’informe també recomana reforçar altres àrees que registren alts graus d’opacitat com és la publicació del Pla Estratègic (12%); informació sobre l’òrgan de govern amb dades com el nom, perfil i càrrec dels seus components

(47%, 20% i 40%, respectivament) i, finalment, informació sobre la gestió de fons, que proporciona només un 22% dels museus analitzats.

PDF A través del espejo : informe de transparencia y buen gobierno de los museos de bellas artes y arte contemporáneo 2015

També podeu consultar la primera edició d’aquest infome:

PDF A través del espejo: transparencia en la web de los museos españoles 2010
 

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris