Interacció

Jeremy Rifkin | Paidós

Per a Jeremy Rifkin, economista i sociòleg nord-americà, les mesures monetàries del BCE no són més que un pal·liatiu a la crisi que no serveixen per fer front als motius de fons d'aquesta, ja que lliguen amb la gran transformació que experimenta el nostre sistema econòmic.

Segons Rifkin, hem de veure que en la tercera revolució industrial en què estem ens endinsem, en un sistema econòmic nou. Aquest no és ni el capitalisme tradicional ni el socialisme sinó un món en què es creen immenses xarxes per internet per intercanviar béns i serveis, un altre paradigma econòmic que es diu procomú col·lectiu, en què els productors són al mateix temps consumidors. Amb això, decreix l'interès per acumular béns, es compra menys, s'estalvia més, cada cop es comparteix més i es desmunten les perspectives de venda de molts sectors. Així, les indústries convencionals es col·lapsen per falta de beneficis. Un canvi de paradigma, que ha arrasat la indústria cultural tradicional -però no la creació ni el consum-, que es pot fer extensiu a altres sectors productius, tal com vaticina l’autor.

Sobre tot plegat reflexiona Jeremy Rifkin en el seu nou llibre ‘La Sociedad de coste marginal cero: el internet de las cosas, el procomún colaborativo y el eclipse del capitalismo’.

En la societat que ens descriu Rifkin, la recerca d'una més gran productivitat fa que es redueixin els costos marginals –el que costa produir una unitat més de producte- propers a zero, com ja succeeix avui gràcies a internet en les indústries de l’entreteniment i la comunicació; el desenvolupament de les impressores 3D, que permeten reproduir productes amb un gran estalvi de matèries primeres; i pel desenvolupament, també, de la microproducció de les energies renovables de baix cost. Tot això facilita el naixement de l’anomenat internet de les coses, una infraestructura intel·ligent i horitzontal.  

En aquesta societat, el programari serà lliure, es podran seguir cursos universitaris gratuïts i del més alt nivell per ‘skype’ i altres sistemes de recepció global, i les comunicacions cada cop seran més barates per l'ús generalitzat d'internet.

Continuarà sent cada cop menys necessari el treball com es coneix perquè, segons Rifkin, aquesta tercera revolució industrial redueix dràsticament el treball assalariat en indústria i serveis en funció de l'intercanvi, i no per pagament. Però, adverteix que encara queda una última gran onada de treball assalariat, uns quaranta anys i dues generacions per construir la infraestructura de l’internet de les coses.

El procomú col·laboratiu suposa el creixement d'entitats no lucratives, associacions de veïns, organitzacions de voluntariat i d'altres que sempre es poden connectar a través d'internet i fer possible ‘l'economia del compartir’.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris