Interacció

Arts Council of England

Informe que revisa la literatura existent al Regne Unit sobre els impactes econòmics i socials de les biblioteques públiques a la societat. Els autors destaquen la necessitat d’assolir una millor comprensió d’aquesta qüestió complexa sobre la que cal aprofundir encara molt més. L’estudi informa de les diverses aproximacions al tema i assenyala els avantatges i inconvenients de les diferents metodologies emprades. Segons l’informe, les evidències existents demostren que les biblioteques públiques són molt positives per a les comunitats i per a les persones i que contribueixen a la millora del capital humà, el manteniment del benestar mental i físic, la inclusió social i la cohesió comunitària. Es tracta de processos complexos i a llarg termini i aquesta és la contribució econòmica real que les biblioteques públiques fan al Regne Unit. L’informe conclou que pretendre mesurar l’impacte econòmic de les biblioteques a curt termini proporciona només un resultat molt prim i disminuït del seu valor real.

En primer lloc, pel que fa als estudis de valoració econòmica de les biblioteques públiques, l’informe assenyala que els indicadors econòmics tradicionals aplicats a entorns empresarials no són vàlids en el context de les biblioteques públiques i identifica, a la literatura existent, tres hipòtesis sobre com les biblioteques públiques contribueixen a l’economia:

• Com a actors econòmics en sí mateixos.
• Com a institucions que faciliten la creació de valor econòmic en sectors adjacents i en el desenvolupament econòmic local.
• Com a organitzacions que ofereixen un ampli ventall de serveis que poden les habilitats i capacitats dels usuaris i la seva qualitat de vida.

Els autors assenyalen que les tres hipòtesis requereixen mètodes empírics basats en la recollida de dades primàries que cal dissenyar a mida i que poden resultar relativament cares. Afegeixen que, a més, no proporcionen una visió panoràmica del valor econòmic real de les biblioteques públiques al Regne Unit ni permeten comparar resultats.

Segons l’informe, els estudis i investigacions existents mostren que les biblioteques públiques donen feina, generen despesa pressupostària i tenen un efecte multiplicador en l’economia local i que alguns equipaments bibliotecaris emblemàtics poden atreure visitants que realitzin despesa complementària a la zona. Les biblioteques poden contribuir a activar iniciatives de desenvolupament i regeneració, augmentar el dinamisme i millorar la imatge i el perfil d’un barri o àrea i proporcionar serveis especialitzats d’assessorament empresarial a les persones i a petites empreses que  poden contribuir al desenvolupament econòmic local.

Però, segons els autors, els mètodes emprats per avaluar l’impacte econòmic d’altres serveis o contextos industrials no és vàlid per a les biblioteques públiques i cal aprofundir en la investigació i millora de les metodologies emprades.  De moment, la investigació sobre la contribució de les biblioteques al desenvolupament econòmic local al Regne Unit es troba encara en fase de desenvolupament.

 La majoria d’estudis existents són de cost-benefici, fan servir mètodes de valoració contingent (VC) i evidencien que la societat valora les biblioteques públiques per sobre del que paguen per elles col·lectivament. Però aquestes aproximacions cost-benefici i aquests mètodes d’avaluació VC són molt expansius i complexos i presenten profundes debilitats metodològiques, a més d’àmplies diferències entre els sistemes de recollida de dades que dificulta l’anàlisi comparativa i acumulativa. L’informe detecta tres deficiències estructurals en aquests tipus d’estudis, són les següents:

• Les diverses tècniques d’estimació estan totes focalitzades en produir una xifra global d’impacte, valor o retorn de la inversió. Presten poca atenció a com els serveis i recursos bibliotecaris generen aquest valor.
• Aquest èmfasi en la quantificació global del valor és una mica abstracte i complex, i no genera un tipus de proves o evidències que faciliti la presa de decisions detallada i per tant pot semblar allunyat de la realitat del dia a dia,  de la planificació de serveis i de l’ajust pressupostari.
• Finalment, els estudis només mesuren el valor econòmic a curt termini dels serveis bibliotecaris i no capturen el valor més ampli que aquestes tenen per a la societat i per al futur.

En segon lloc, pel que fa als estudis sobre l’impacte educacional i social de les biblioteques, l’informe considera cinc àrees clau que cobreixen les principals activitats que habitualment tenen hi tenen lloc, són les següents:

• Desenvolupament personal i educatiu dels infants i la gent jove

La recerca existent proporciona proves concloents que l’ús de biblioteques està relacionat amb els nivells de lectura entre els infants i la gent jove, i que l’ús de la biblioteca i la lectura, a la vegada, són factors importants en els nivells d’alfabetització i d’instrucció general.

• Educació d’adults, habilitats i ocupació

Mentre que queda clar la relació directa entre l’ús de les biblioteques i els hàbits de lectura entre la població adulta, encara no hi ha prou evidències sobre l’impacte de les biblioteques públiques en l’alfabetització d’adults. Tot i que hi ha enquestes que demostren que els serveis que proporcionen i faciliten l’ús de les noves tecnologies a les biblioteques son àmpliament emprats pels adults per donar suport al seu aprenentatge i a la recerca de feina.

• Salut i benestar

No hi ha dades consistents en aquest terreny però les activitats basades en la salut i el benestar apareixen cada vegada més en l’oferta de serveis bibliotecaris del Regne Unit. Recerques recents indiquen fortes correlacions entre la lectura i els beneficis per a la salut mental i es pot afirmar que les biblioteques contribueixen a l’agenda preventiva de salut pública. S’hi destaca la necessitat de realitzar més recerca amb l’objectiu posat no només en el sector cultural sinó també en el sector mèdic de cara a obtenir reconeixement d’aquests serveis dins del sector de la salut.

• Suport i cohesió comunitària

Les investigacions demostren que una part important de la població considera que les biblioteques són beneficioses per a les seves comunitats i que poden jugar un paper important a l’hora de millorar el capital social de les comunitats, augmentar el nivell de confiança entre les persones i generar comunitats més saludables i segures.

• Inclusió digital

Les investigacions demostren un alt nivell de provisió de TICs per part de les biblioteques públiques, que els usuaris en fan un ús elevat i que les biblioteques poden jugar un paper important a l’hora d’augmentar la inclusió digital de les persones i, a la vegada, afavorir la seva millora laboral. Els usuaris fan servir aquests serveis per obtenir informació important del seu dia a dia en matèria d’educació, feina, xarxes socials, serveis comunitaris, etc.

PDF  Evidence review of the economic contribution of libraries 

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris