La Médiation culturelle

Serge Chaumier, François Mairesse | Armand Colin

Llibre que analitza en profunditat el concepte de mediació cultural. Els autors fan referència a la definició, orígens i traducció del terme; a les lògiques que acompanyen als processos de mediació; a les figures que exerceixen funcions de mediació (artistes, gestors, programadors, comissaris,...) i a les seves funcions (iniciació, negociació, educació, animació, informació,...) Expliquen també l’estat actual de la mediació cultural com a disciplina i sector professional diferenciat i parlen dels coneixements i habilitats que ha de tenir o desenvolupar un mediador cultural (coneixement dels públics, tècniques de gestió i màrqueting, habilitats de comunicació, competències en multimèdia i noves tecnologies,...) Finalment, presenten les metodologies per a l’elaboració de projectes de mediació.

Els autors de «La Médiation culturelle» afirmen que l’eficàcia de la comunicació amb els diferents públics passa per les tècniques anomenades de mediació cultural. Els autors parlen d’un concepte que ha hagut de recórrer una història complexa, amb diverses etapes, evolucions i influències que convé conèixer bé si es vol desenvolupar una acció cultural pertinent. Ens expliquen que el terme no prové del camp de la cultura. La funció del mediador, en els seus orígens, estava lligada a la resolució de conflictes potencials i és des dels anys 70 que les accions de mediació són desenvolupades pels poders públics per millorar les relacions entre el ciutadà i l’administració. La mediació apareix com una solució apropiada per resoldre conflictes a l’empresa, a l’escola i alls barris,   i els autors es pregunten perquè s’escull un mot tan lligat al conflicte per aplicar-ho al sector cultural.

Chaumier i Mairesse assenyalen que la definició del terme inclou una aproximació teòrica molt general així com experiències més pragmàtiques de pràctiques i metodologies concretes entre certes ofertes culturals específiques i els públics als quals van destinades. Així mateix, fan referència a d’altres termes relacionats com són l’animació cultural, l’acció cultural, la gestió cultural, el desenvolupament cultural o els serveis pedagògics.

Pel que fa a les formacions disponibles, els autors assenyalen que encara no estan ben definides però que progressivament s’ha definit un àrea teòrica i pràctica a partir de coneixements i habilitats procedents d’altres professions i disciplines i, sobretot, a partir de les experiències dels seus practicants. Actualment encara hi ha poques dades estadístiques sobre aquesta professió i les associacions professionals de mediadors culturals encara es troben en un estat embrionari. Indiquen també que no tots els professionals que treballen en organitzacions culturals i que desenvolupen funcions de mediació s’hi inclouen sota aquest terme.

Segons els autors, el propòsit del llibre no és establir, d’una manera arbitrària (i artificial), les fronteres d’aquest camp. sinó intentar comprendre els conceptes de base a partir dels quals s’articula amb la finalitat de determinar les dimensions del fenomen i els dominis als quals es connecta. Els autors comenten també que el camp de la mediació cultural, tot i que és molt popular entre els poders públics i ha exercit una tasca important de democratització cultural, encara té poc reconeixement institucional.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris