Martha Rosler. Culture Class

Martha Rosler ׀ Sternberg Press

Recull d’assaigs escrits entre 2010 i 2012 per Rosler sobre el paper social dels artistes en la cultura mundial i en els processos de gentrificació urbana.

A «Culture Class» Rosler torna a abordar les qüestions que tractava al seu projecte ‘If you lived here’ (1989-1991), la manca d’habitatge urbà i les seves arrels en la política pública, i les adapta als desenvolupaments neoliberals sorgits a les últimes dècades. L’autora pren com a referència el llibre «The Rise of the Creative Class» (2002) on Richard Florida defineix un nou sector econòmic de treballadors creatius que s’estén més enllà dels artistes i que inclou dissenyadors, periodistes i persones que treballen en el sector de tecnologies – amb un grau elevant de formació i ben remunerat. Segons Florida, la presència de la classe creativa no és un subproducte de la prosperitat econòmica sinó un factor determinant per al creixement econòmic.

Rosler, a partir de la tesi de Florida, planteja una qüestió incòmoda: els artistes hauran de servir irremediablement als riscs? Llavors l’autora explica experiments artístics basats en l’ús de l’espai ideats per subvertir aquesta idea i, en última instància, participar en un canvi social radial que, en moltes ocasions, ha estat assimilat pel capitalisme. L’autora fa un repàs històric d’aquest procés i traça el desenvolupament de les relacions entre creació artística, economia i política en el segle XX.

L’argument clau de Rosler és l’element urbà ja que considera que l’espai ha desplaçat al temps en la dimensió operativa del capitalisme avançat, globalitzat i postindustrial. L’artista assenyala que durant molt de temps l’art i el comerç no han tingut lloc simplement l’un al costat de l’altre sinó que s’han establert de manera activa en termes de l’un per a l’altre. I que, històricament, aquest procés implica la reutilització de lofts i espais industrials en desús que marquen la producció artística dels 60 i 70s. Pel que fa al moment actual, Rostler es fixa en les biennals i l’impacte resultant dels intercanvis transnacionals d’art contemporani. L’artista descriu el mecanisme a través del qual les ciutats se situen d’una altra manera en el mapa mundial de l’art i, per tant, s’aparten dels fluxos de comerç que l’acompanyen i s’uneixen a aquesta xarxa per acollir una audiència culta i aconseguir prestigi internacional. Rosler fa referència a l’espai fora del local i a un circuit no només físic sinó també a un règim de producció i normalització.

Rosler ens recorda que sovint som còmplices de sistemes que produeixen desigualtat i remarca la capacitat que tenen les artistes de condensar, disseccionar i representar simbòlicament processos socials i històrics complexos.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris