Cultural policy, work and identity. The creation, renewal and negotiation of professional subjectivities

'Cultural policy, work and identity' és una obra col·lectiva sobre política cultural, treball i identitat professional en el sector de la gestió i les polítiques culturals. Jonathan Paquette, l’editor de l’obra,  assenyala que en moltes ocasions s’equipara identitat professional amb professionalitat i ho considera legítim i lògic, però alerta que fer-ho limita el concepte a un conjunt de valors i pràctiques acordades per un col·lectiu professional tancat que obvia els contextos polítics i socials que els envolten.

La publicació obre amb una introducció teòrica i històrica al tema a càrrec de l’editor i inclou onze textos que es poden dividir en tres blocs temàtics. En el primer s’hi analitza el paper de l’Estat en la construcció de la identitat professional i s’hi presenten diversos casos que il·lustren aquesta relació. Així, Anne Hertzog explora com el compromís polític del govern francès amb la recuperació de la història de la I Guerra Mundial va suposar l’aparició de nous agents – no acadèmics – amb legitimitat per custodiar i difondre el patrimoni de guerra des de les administracions regionals i locals. Jonathan Paquette comenta els programes de mediació cultural francesos com a estratègia pedagògica del govern socialista per apropar els museus nacionals a tota la població. Valérie Bélair-Gagnon explica els intents estatals per domesticar les xarxes socials des de les cadenes de radiodifusió públiques tradicionals. Frédéric Poulard estudia la interdependència entre els conservadors de museus i l’estat francès. Tanca aquest bloc Tobias Harding amb una investigació sobre la relació entre l’estat i el sector cultural a Suècia.

En el segon bloc s’hi presenten diversos casos de comunitats productives i laborals i s’hi analitzen els seus contextos socials. Susan Ashley analitza l’evolució del treball voluntari en els museus canadencs i la seva institucionalització com a fórmula de treball precari. Devin Beauregard focalitza l’anàlisi en les fronteres entre productors culturals i consumidors culturals i amateurs i la legislació sobre la propietat intel·lectual que regula aquesta relació; es fixa també com s’organitzen els fans per defensar la seva identitat ambivalent com a consumidors i creadors de productes culturals. Eleonora Redaelli remarca el paper de la societat civil com a agent financer de gran importància en la política cultural nord-americana.

En el tercer bloc s’hi presenten exemples que il·lustren la relació entre la política cultural i els professionals de la cultura. Jennifer Hinves mostra com des de la política cultural del govern laborista del Regne Unit es va incentivar la construcció de noves identitats professionals entre els artistes i treballadors de la cultura. Aurélie Lacassagne narra com ha influït la política cultural en un context de minoria cultural com és la comunitat d’artistes francesos d’Ontario (Canadà). Per acabar, Caroline Agnew es fa ressò de les queixes de col·lectius d’artistes nord-americans que consideren que les polítiques de desenvolupament local – que han situat la cultura com a motor de desenvolupament econòmic i inclusió social – no han tingut prou en compte els seus interessos.

Més informació:

 Prefaci de l’obra [PDF].  Podeu consultar aquest llibre al Centre d'Informació i Documentació

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris