Pour en finir avec la mécroissance: quelques réflexions d'ars industrialis

'Pour en finir avec la mécroissance' reflexiona molt lúcidament sobre l’impacte positiu que les noves tecnologies digitals i audiovisuals poden tenir en el desenvolupament econòmic i cultural de la indústria, si les posem al servei de l’esperit i la ment.

La primera part del lllibre està elaborada per Bernard Stiegler. És filòsof i doctor en filosofia a l’Escola de l’Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, professor associat a la Universitat de Londres -Goldsmiths College i a la Universitat de Tecnologia de Compiègne. Actualment és director de desenvolupament del Centre George Pompidou i director de l’Institut per la Investigació i la Innovació (IRI) del mateix Centre, també és membre co-fundador i president de l’associació Ars Industrial. Va elaborar el Pla de lectura assistida per ordinador a la Biblioteca de França.

A “Du temps-carbone au temps-lumière” Sitegler analitza com el capitalisme del segle XIX, caracteritzat per l’automòbil, la divisió del treball i el consum, va desapareixent per deixar pas a a un model d’industrialització irresponsable basada en el consum desmesurat i massiu i sotmès a les tecnologies de la comunicació audiovisual i digital. 

Paral·lelament a aquest plantejament ens parla d’un altre model de comportament en la darrera dècada, sorgit de l’oposició de la producció i el consum: on hi inclou el programari lliure i les llicencies de creative commons. En aquest sentit l’autor està convençut que aquest nou model ofereix esperances desprès del consumisme sistèmic, si les tecnologies digitals son aprofitades per una nova intel·ligència col·lectiva i un nou comerç social, que emergeix com una intel·ligència i política de negoci, i lluita per posar fi a la mecroissance - per l’autor és el contrari de creixement, és la renúncia de tots a tot, una regressió mental i medi ambiental, l’atrofia d’un planeta. 

Alain Giffard, especialista en tecnologia, és president de Alphabetville  i ex jefe de misió interministerial per l’accés públic a Internet. És l’autor de la segona part del llibre "Des lectures industrielles",  un recull de la història de les màquines de lectura fins avui per acabar reflexionant sobre les actuals i futures relacions entre la lectura i la reproducció digital. El text analitza l’estructura de la reproducció digital: navegar, explorar, copiar, anotar, guardar i publicar per definir el perfil del tipus de lectura que establim. En base això, l’autor considera que les noves tecnologies ens fan fer una lectura digital de la informació que és diferent de al lectura que fem en paper, la qual manté l’essència més lineal i acadèmica. En aquest sentit l’autor fa una crida al poder públic per conscienciar de la necessitat d’alfabetitzar digitalment. Considera que les pràctiques culturals requereixen la capacitació i transmissió digital del coneixement, i per tant, és un imperatiu que les autoritats governamentals han de dedicar esforços a la formació en la lectura digital. Segons Giffard sols així podrem resituar les indústries de la informació en relació amb el públic.

La darrera part “Dataware et infraestructure du cloud computing” elaborarada per Christian Fauré  enginyer i filòsof cap de la consultora Gemini  explora l’arquitectura del software i el hardware com a centre de dades, l’autor s’interessa pel camp de les xarxes de dades i les seves connexions. Des d’una perspectiva multidisciplinar el llibre ens aporta suggerents reflexions a tenir en compte alhora d’elaborar polítiques públiques que situïn el desenvolupament cultural com a eix estructural. 

 

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació