Imagine- no copyright

Joost Smiers, catedràtic emèrit de Ciència Política de les Arts i investigador al Research Group Arts & Economics de la Utrech School of the Arts holandès i Marieke van Schijndel, assessora política i publicista, han publicat 'Imagine... No Copyright', on manifesten que el copyright confereix un poder de control absolut a determinades corporacions culturals sobre l’ús i distribució d’un nombre important de representacions artístiques, que a banda de suposar quantitats ingents de diner per aquestes corporacions i no a la majoria de creadors, aquest situació de monopoli de les expressions culturals suposa una amenaça de domini social que atempta als drets humans i a la diversitat d’expressions socials en l’àmbit de la cultura, imposant un imaginari social cada cop més homogeni que contrasta amb una realitat social cada cop més diversa. Corporacions que decideixen que és el que el que podem escoltar, veure i llegir, així com a l’entorn en que ho podem fer, modelant el sentit estètic de a societat, la concepció de la realitat que construïm i el món que somiem. En síntesi, domestiquen la potencialitat que les arts i la cultura tenen alhora de transformar la societat. A través de la seva recerca, l’autor i autora del llibre acompanyen la denúncia d’aquesta situació monopolista amb una proposta de model que garanteixi la llibertat de competència i vetlli per la salut democràtica avui, amb la voluntat de contribuir a la creació del nou paradigma necessari entorn l’ús i distribució de les expressions artístiques i culturals per als temps de crisis d’un model fonamentat en el dret reservat de còpia.

La propiedad individual y absoluta de las creaciones y las inversiones es un concepto extraño en muchas culturas. En muchas de éstas no existe ninguna justificación para que un individuo explote una creación o un invento de forma monopolista durante varias décadas, por lo que no es una práctica habitual. Después de todo, el artista o inventor “avanza” con la obra de sus predecesores. Un buen ejemplo de este tipo de continuidad artística es la música “rai” argelina. Otros ejemplos son las culturas de la música tradicional y popular como el calipso, la samba, el rap, etcétera. En lo que a la música “rai” se refiere, Bouziane Daoudi y Hadj Miliani subrayan “que el mismo tema puede tener tantas variaciones como personas que lo interpreten".

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació

1
Etiquetes:
drets d'autor
1
Categories:
Economia