Convergence culture: la cultura de la convergencia de los medios de comunicación

Henry Jenkins, fundador i director del Programa d’Estudis Mediàtics Comparats del Massachusetts Institute of Technology (MIT), en aquesta publicació documenta els processos de canvi mediàtics que s’està donant arreu del món. Les seves observacions i reflexions volen ser una modesta contribució en el procés d’enteniment de la transformació en curs. I l’autor considera de vital importància conèixer els canvis que estan succeint doncs considera que si la gent no coneix els debats actuals que s’estan produint, serà escassa o nul·la la seva contribució a les decisions que transformaran de manera radical la seva relació amb els mitjans de comunicació. Així, el llibre desenvolupa els tres conceptes que per l’autor constitueixen el que denomina canvi mediàtic: convergència mediàtica, cultura participativa i intel·ligència col·lectiva. La convergència no només fa referència al flux de continguts a través de diferents plataformes o suports. El concepte convergència també pretén descriure els canvis tecnològics, industrials, culturals i socials que s’estan experimentant en relació als mitjans de comunicació i d’entreteniment. Per l’autor, trobem la màxima expressió de convergència es dóna al cervell del consumidor i amb la seva interacció social amb els altres, desdibuixant els papers tradicionals de productors i consumidors assignats per la vella indústria. I les noves pràctiques socials porten a parlar d’una emergent cultura de la convergència lligada a noves formes d’intel·ligència col·lectiva que poden veure’s com a una font alternativa de poder mediàtic, doncs la creació col·lectiva està transformant la manera de funcionar camps tant diversos com la religió, l’educació, el dret, la política, la publicitat o el món militar. I en aquest ànim de documentació descriptiva per part de l’autor, apunta el paper de la telefonia mòbil com el suport més evident del procés de convergència mediàtica, juntament amb les vídeoconsoles, tot i que adverteix que no és només un canvi tecnològic sinó un canvi d’hàbits culturals, i no hem d’esperar l’aparició d’un únic gadget digital a les nostres llars. I és que el paradigma emergent de la convergència assumeix que els vells i nous mitjans interaccionaran de manera cada cop més complexa i en cap cas internet matarà la televisió, com tampoc el vídeo va matar la radio. I en aquest moment de canvis accelerats i postmoderns són els consumidors els qui condueixen el procés de convergència i la indústria de la informació i l’entreteniment va a remolc dels nous hàbits de consum culturals. En aquest procés de convergència, la transformació també afecta a la propietat dels mitjans i al model de negoci desenvolupat: els principals conglomerats mediàtics tenen participacions majoritàries a tota la indústria de l’entreteniment per tal de no perdre el tren i quedar fora del panorama mediàtic que vindrà. Un llibre interessant que acompanya la reflexió teòrica amb diferents anàlisis de cas (com Harry Potter, Matrix, American Idol, Survivor, Star Wars o The Sims) que il·lustren la complexitat emergent, al panorama de la comunicació, que ha arribat per quedar-se.

Del mateix autor també teniu disponible a la bibliografia d'Interacció 2010 el resum del seu llibre 'Fans, blogueros y videojuegos: la cultura de la comunicación'.

JENKINS, Henry. Convergence culture: la cultura de la convergencia de los medios de comunicación. Barcelona: Paidós, 2008. 301 p.
 

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació