'Instrumental' playing? cultural policy and young people's community music participation

Mark Rimmer |International journal of cultural policy. Vol. 15, núm. 1 (Feb. 2009), p. 71-90. 

En aquest article s'analitza les polítiques culturals locals que  busquen com a objectiu reduir l'exclusió social dels joves, a través de l’ús instrumental de les arts. L’autor demostra, amb alguns casos concrets, com aquest plantejament pot acabar tenint conseqüències oposades a les que es busquen.

L’autor, Mark Rimmer, és professor d’estudis en mitjans de comunicació a l’School of Film and Television Studies de la University of East Angli d’Anglaterra. Va ser investigador a l'Institute of Communicactions Studies de la University of Leeds  i forma part del grup de recerca Popular Cultures Research Network. Comença l’assaig definint que són les comunitats de música local. En segon lloc, fa un recorregut històric recent per la política cultural i de finançament anglesa en relació a aquestes iniciatives artístiques, de música local i comunitària. A partir d’aquests plantejaments, reflexiona sobre la política cultural del nou laborisme britànic –de finals dels 90’s-, la qual justificava la despesa pública en temes artístics ja que generaven canvis socials positius (entre altres, contribuir a la reducció de l’exclusió social).

A partir d’aquest plantejament, l’autor analitza tres casos concrets de diferents comunitats de joves (entre onze i divuit anys) en risc d’exclusió social que participen en projectes artístics musicals a escala local, al nord d’Anglaterra. Les conclusions d’aquests estudis desvetllen què aquest ús instrumental de la política cultural pot tenir un impacte negatiu en l’activitat participativa, ja que deixa els projectes de música local i comunitària en perill de perdre els seus objectius i alhora no aconsegueix la participació dels joves en perill d’exclusió.

   

PDF  Instrumental' playing? cultural policy and young people's community music participation