Fans, blogueros y videojuegos : la cultura de la comunicación

«Fans, blogueros y videojuegos. La cultura de la comunicación» és un recull d’assajos claus de Henry Jenkins, escrits entre 1992 i 2006. Cada text ve precedit per unes reflexions personals de l’autor sobre el context en el que els va escriure i publicar.

Henry Jenkins és director i fundador del Programa d’Estudis Mediàtics Comparats del Massachusetts Institute of Technology (MIT). És autor de diversos llibres, dels quals en destaquem «Convergence Culture: La cultura de la convergencia de los medios de comunicación». En aquest llibre que va publicar al 2006, ens descriu un nou escenari on es troben els nous i els vells mitjans de comunicació, on col·lisionen els mitjans corporatius i els de base, i on els consumidors i productors es relacionen inevitablement.

El recull d’assajos que formen «Fans, blogueros y videojuegos» replantegen la relació entre les indústries mediàtiques (productors) i els seus consumidors. L’autor, que en els primers textos, plantejava teories de resistència i apropiació per part del públic , fa un canvi de paradigma, cap a teories de la participació del públic i d’intel·ligència col·lectiva, en els darrers.

El llibre parteix d’etnografies mediàtiques per analitzar la participació i creativitat dels fans. Aquesta cultura popular ha augmentat la seva presència a la xarxa a partir de l’ús massiu dels instruments de producció i distribució mediàtica. Fet que està transformant recíprocament la cibercultura i el món dels fans.  En els capítols finals planteja un esforç per intervenir en els debats sobre polítiques públiques, al voltant de la participació i la propietat intel·lectual, que afecten a les comunitats que l’autor investiga. Per exemple, el debat sorgit entorn el tema de l’impacte de la cultura popular en el públic adolescent relacionat amb la censura dels jocs d’ordinadors arrel del tiroteig del Littleton (Colorado).

També us recomanem l’informe que l’autor va elaborar conjuntament amb altres experts del MIT «Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education 21st Century» (2006) patrocinat per la fundació MacArthur. En aquest document fa una síntesi de les competències digitals que es necessiten davant el repte d’una cultura participativa al segle XXI. Concretament el tema central d’aquest informe és la necessitat de donar als joves instruments per poder desenvolupar-se en una societat que va evolucionant d’una cultura projectada a una cultura participativa.

La interactivitat és una propietat de la tecnologia, mentre que la participació és una propietat de la cultura... Utilitzem el terme participació com un concepte que afecta de forma transversal pràctiques educatives, processos creadors, la vida comunitària i la ciutadania democràtica. Confronting the of Participatory Media Education 21st Century, 2006, p.8

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació